“Què falla? Per què he estudiat i no trobo feina?”, es pregunta un dels joves entrevistats al documental Veus d'una generació, emès per TV3. És un error del sistema, per descomptat: haver estudiat ja no és garantia de trobar feina. I un error de càlcul: estudiar no hauria de servir per trobar feina. O no només.

Els fills d'origen humil que vam poder pujar a l'ascensor social sabem que prosperar t'aporta una sensació molt semblant a la felicitat. Els nostres pares es van posar a treballar als 14 anys i, gràcies a ells i als equilibris per estudiar i treballar alhora, molts de nosaltres vam col·leccionar carreres i màsters i doctorats. I sí, vam acabar trobant una feina més qualificada (no necessàriament més ben pagada) que la de les generacions que ens havien precedit.

Al meu pare el van prejubilar als 58 anys, va rebre una indemnització que va invertir, és un dir, en preferents i al seu lloc van posar-hi una persona que tenia dues llicenciatures però que acceptava cobrar la meitat que ell. Això era abans que petés el món, però ja es començava a intuir que estudiar molt no es tradueix per força en un sou envejable. La universitat havia deixat de ser un reducte per a privilegiats: sortien joves sobradament preparats de sota les pedres.

Els qui se senten estafats es queixen amb raó, però no conec cap bon estudiant que es penedeixi d'haver estudiat per damunt de les seves possibilitats. Avui que l'ascensor social s'ha aturat entre dos pisos, estudiar continua sent la millor inversió de futur. No pas per trobar una feina que no existeix (i que no tenim ni els que, temps era temps, vam experimentar el plaer de prosperar i de tastar la meritocràcia), però sí per guanyar llibertat i cultura i coneixement i recursos i riquesa mental.

Dir que els estudis superiors ja no serveixen de res és una trampa, una idea que fa por que s'instal·li al subconscient col·lectiu. El que no serveix de res és la ignorància. Els estudis (que no són de franc, i que no s'han de confondre amb els títols) són una finalitat en si mateixa: es tracta d'estudiar per estudiar, d'aprendre per aprendre. I fins i tot ara, fins i tot avui, poden acabar conduint cap a una feina digna. Quan l'ascensor s'espatlla, el més assenyat no és esperar-se de braços plegats fins que algú ens l'arregli. Mentre tinguem cames i pulmons, ens toca agafar aire i pujar per l'escala.