"La declaració d'independència seria una bomba per a l'economia catalana". La frase és de Juan José Brugera, president del Cercle d'Economia. La va pronunciar el 8 d'octubre del 2017, una setmana després del referèndum, en una reunió que va mantenir amb Carles Puigdemont a la delegació del Govern a Girona. Va ser un dels múltiples moviments que l'empresariat va fer per evitar la proclamació de la República i mirar de reconduir un conflicte polític que ja s'encaminava a la suspensió de l'autonomia. Les pressions, com acostuma a passar amb aquest tipus d'interlocutors, es van dirigir molt més cap a la Generalitat que no pas cap a la Moncloa, en aquell moment habitada per Mariano Rajoy. Ni Brugera ni els enviats d'última hora de l'establishment van impedir una declaració d'independència que, després de votar-se, ni tan sols es va desplegar.

Des de l'inici del procés, l'empresariat ha estat un dels col·lectius més sensibles i actius. El gran trasbals els va arribar quan Artur Mas, a qui consideraven un dels seus, va optar per pujar a l'onada sobiranista i convocar les eleccions del 2012, marcades pel dret a decidir. Els grans poders financers, quan s'oloravan que Junts pel Sí podia treure majoria absoluta amb un programa que prometia la independència en divuit mesos, van emetre un comunicat per anunciar que marxarien del país. L'amenaça la van complir després de l'1-O, i l'Estat es va encarregar d'adornar la maniobra amb una retirada massiva de dipòsits que va posar en risc tot el sistema. Com hauria acabat la tardor del 2017 si l'empresariat hagués pressionat Rajoy per oferir una proposta política amb tanta força com la que aplicava sobre la Generalitat per arraconar la independència?

La resposta, a aquestes alçades, no la sabrem mai. Mas no va sortir-se'n a l'hora de travar complicitats empresarials perquè influïssin sobre Madrid, Puigdemont no tenia un perfil adient per interlocutar de tu a tu amb les elits del país, i Quim Torra no disposa de vocació de durada en el càrrec. Potser per això aquest dijous, en un gest rellevant, s'ha plantat davant del Cercle d'Economia per reclamar el suport empresarial a la demanda de referèndum. "Siguin a primera fila en la defensa d'allò que vol la ciutadania: un referèndum per decidir el futur polític del país", ha precisat el dirigent independentista davant d'un públic que no és precisament amic: el to de les preguntes, així com també el discurs de Brugera -partidari de la tercera via, a la qual veu majoritària en les enquestes-, demostra que la temperatura en aquests escenaris és freda per a Torra.

L'empresariat s'hauria de preguntar si aporta més estabilitat la repressió o el referèndum. Què val més la pena: una votació vinculant i pautada que permeti a l'Estat fer una oferta atractiva o bé seguir pel camí de la judicialització? Poder pronunciar-se sobre el futur del país o bé deixar la política en mans del Tribunal Suprem? Donar sortida a un dels grans consensos existents al Parlament o mantenir a Soto del Real els actors polítics que haurien de participar en una sortida política? En essència, tant l'Estat com les elits han apostat perquè sigui l'independentisme qui faci renúncies -a la unilateralitat, a la investidura de Puigdemont, a uns resultats electorals que deriven en suspensions al Congrés o bé en impediments a Brussel·les- i no per demanar valentia als ocupants de la Moncloa. Tampoc a Pedro Sánchez, que fa números per veure com governa en una legislatura que, aquest cop sí, pot arribar a durar quatre anys.

Serà interessant veure quin discurs li fa el Cercle a Sánchez aquest dissabte. El líder del PSOE ha sortit reforçat del cicle electoral, però sense acabar de ser hegemònic. Al Congrés necessitarà aliances i es troba en la fase d'escollir socis, tant al govern espanyol -Podem és l'única opció que té en compte- com en ajuntaments i autonomies. Pablo Casado i Albert Rivera, després d'alimentar el discurs guerracivilista durant mesos, han plantat el Cercle en les jornades d'enguany, un gest que segur que no passarà desaprecebut en segons quins despatxos. L'estabilitat que demana l'empresariat no passa pel discurs actual del PP i de Ciutadans, ni molt menys pel de Vox, però també és responsabilitat seva propiciar un diàleg sincer. El mateix que en cap moment va saber emprendre de forma bidireccional durant la tardor del 2017.