A l'Escola Pau Vila del barri de La Florida de l’Hospitalet, el 92 per cent dels nens i nenes són fills de famílies d’origen estranger. Al barri hi viuen més de 40 mil persones, diuen que gairebé el 40 per cent estrangers. La Pau Vila va viure una mena de revolució l’any 2000. El gran allau d’immigració d’aquells anys al barri va provocar una explosió demogràfica infantil importantíssima, i va convertir el centre, per necessitat –i en moments en que es potenciaven les aules d’acollida- directament en un centre d’acollida. La comunitat educativa va entendre que per avançar, cohesionar i aprendre calia agafar-se fort a la llengua catalana i basar l’aprenentatge en el domini d’aquesta eina. Una eina que ha servir sobretot per a la comunicació, per a la comunitat.

El districte IV de l’Hospitalet el formen els barris de La Florida i Les Planes, estan separats urbanísticament pels Blocs de La Florida. El barri es caracteritza per un baix nivell comercial i per uns habitatges, a la zona dels Blocs, molt petits, d’entre 26 i 40 metres quadrats. La gent, com no pot ser d’altra manera, viu molt al carrer, especialment els joves. I no sempre aquest aspecte i la multitud de costums i cultures facilita la convivència. Tots dos barris, al llarg dels anys han estat acollidors de moltes persones provinents d’altres territoris, de molta població estrangera. Però la cohesió no ha estat una tasca fàcil. De fet a La Florida és on més ciutadans han votat PxC, que ha aconseguit entrar a l’Ajuntament de l’Hospitalet. I els futuribles dibuixen una sagnia socialista, amb poca capacitat efectiva i discursiva per resoldre els problemes del barri,en pro d’opcions com ara la populista de C’s.

Avui la població estrangera és de prop del 36,11%, superior a la mitjana de L’Hospitalet. Però a l’escola és del 92 per cent. En Manu Reinoso és el director des del 2008, i des del 2000 que és a la Pau Vila. La riquesa d’orígens enriqueix el creixement dels nens, però la manca de recursos i el fet de no afavorir que els fills d’immigrants es reparteixin a les escoles amb ràtios més esponjades fa que els nois no puguin viure a l’escola la realitat del barri.

Podria parlar de miracle, però és feina ben feta. A La Florida el nombre d’infants menors de 16 anys és molt important. El percentatge d’èxit escolar a 6è de primària és del 76% i el de graduats de 4t d’ESO, del 74%. El paper del teixit associatiu és fonamental, com també el de la comunitat educativa. En Manu parla orgullós d’haver vist passar per la seva escola el davanter del FC Barcelona Adama Traoré, i quan el sents penses en aquells periodistes esportius que s’exciten dient “que bé que parla català” aquell a qui aquí coneixen com “la fletxa de l’Hospitalet”.

I és que massa cops els qui ens creiem creadors d’opinió no sortim de les nostres torres d’ivori. No trepitjar el carrer ens està posant en evidència, i la feina de la comunitat educativa i els agents socials en zones crítiques pel risc de pobresa i exclusió ens passa la mà per la cara sense estridències. Encara hi ha massa feina a fer, la realitat dels esplais i centres educatius són oasis en territoris polvorí. No tenim excusa per ajudar a fer-la, en grau de corresponsabilitat. No respondre alimenta populismes i extremismes, que avui a Europa es disfressen de bons samaritans i propostes polítiques desacomplexades i joves, que poden donar una estocada a la democràcia.