Tot i la campanya unitària i compacta dels mitjans d'abast estatal per transmetre la idea d'una "reducció de la corba" o de l'arribada d'una "estabilització" de la pandèmia de Covid-19 a Europa, les dades mostren que l'estat espanyol amplia la distància amb Itàlia com a estat amb més morts per milió d'habitants a nivell mundial. Ho torno a dir amb altres paraules: a dia d'avui, enlloc del món hi ha més morts per milió d'habitants que a Espanya.

La decisió del govern de Pedro Sánchez és impossible d'entendre sota el prisma exclusivament sanitari. Aixecar el confinament total quan les dades no mostren encara cap signe d'atenuar el creixement de la corba de morts no ha fet altra cosa que provocar veus d'alarma a tort i a dret. Des de l'OMS fins als caps de servei d'epidemiologia dels hospitals, passant pel New York Times, les veus són coincidents a assenyalar com d'equivocada és la mesura des del punt de vista de la salut.

És clar que podria ser (digueu-me mal pensat) que la decisió del govern espanyol respongui més a motivacions econòmiques que no pas sanitàries. L'aturada total de l'activitat productiva dels darrers 15 dies va a ser assumida pels treballadors, amb feina extra futura, però una extensió ja no podria ser resolta amb la mateixa fórmula.

Per altra banda, les desenes de milers de milions en avals anunciats per l'Estat per "ajudar" empreses i autònoms no són aportacions dineràries de les arques públiques, sinó garanties de préstecs que hauran d'assumir empreses i autònoms per pagar els impostos i les quotes de la Seguretat Social. Préstecs a un interès que doble l'IPC, per cert.

Ja ho va dir fa pocs dies una senyora important que presideix un banc de logo vermell: "Ajudarem l'economia a recuperar-se més de pressa, les persones a tornar a la feina i a generar el creixement que impulsarà el nostre negoci i generarà retorn per als nostres accionistes". Doncs això. I la salut? Bé, gràcies per preguntar.

El govern de l'Estat intenta vendre sopars de duro per amagar que pesa més l'economia que la salut. La portaveu del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, María José Sierra, assegura que el confinament parcial és el que va "aconseguir reduir el contagi i l'impacte". Hom es pregunta per què es va decretar el confinament total, si el parcial ja era eficaç.

El ministre Illa tampoc no es queda enrere, i recomana que a partir de demà hom vagi a la feina "en vehicle privat o caminant". Segurament, a partir de dimarts, els treballadors precaris que no poden ni somniar a pagar la lletra d'un cotxe i han de viatjar una hora fins a la feina es recordaran amb afecte del ministre quan entrin al vagó del metro o puguin al bus.

En paral·lel, provoca una certa tristor veure un govern de la Generalitat sense capacitat per prendre les decisions que sap que hauria de prendre i no pot. Escoltar els consellers en roda de premsa suplicar a l'Estat que escoltin les seves demandes és humiliant i demostra que el poc autogovern que restava ha estat fet miques per l'estat d'alarma.

Fins d'aquí a un parell o tres de setmanes no sabrem l'impacte real de l'aixecament del confinament total. L'Estat va trigar també uns quants dies a decretar-lo, i va desoir els consells dels experts i els clams de Catalunya i de vàries comunitats autònomes. Qui sap si aquesta resistència a decretar-lo ha tingut a veure amb el lideratge mundial que esmentàvem al primer paràgraf? És possible que la corba s'atenuï en els propers 15 dies com a conseqüència –precisament– de les dues setmanes de confinament total. Què passarà després? Quin preu haurem de pagar per recuperar l'activitat productiva i assegurar "el retorn per als accionistes"?