Entre aquests altres costos que no es estan comptabilitzats hi ha el futur de la indústria catalana i concretament el de la indústria aeronàutica catalana. Jo no invertiria en la indústria de les carrosses de cavalls perquè està obsoleta, però si que ho faria en l'aviació perquè és el futur i per tant oportunitats de treballs qualificats pels nostres fills i nets.
Catalunya és la zona més industrial d'Espanya representant el 22,9% de la indústria de l'Estat i en el sector de materials de transport, és a dir la construcció de vehicles, representa el 24,7%. Però resulta que en la indústria aeronàutica Catalunya només representa el 1,5% d'Espanya.
El sector aeronàutic espanyol, liderat per la que fou empresa pública CASA i que actualment és Airbus, ha tingut una política d'inversions dirigida pel Ministeri d'Indústria. Ens han explicat que les fàbriques es van construir fora de Catalunya per tal de promocionar i fer créixer la indústria en altres regions menys desenvolupades de l'Estat. Però si mirem la distribució de treballadors en el gràfic que acompanya aquest escrit, veiem que això no és cert del tot, veiem que ens han distret amb Andalusia, per a que no ens adonem de què el resultat ha estat que la meitat del sector aeronàutic espanyol està a Madrid, malgrat que és la zona més rica de l'Estat.
Catalunya, tot i ser la zona més competitiva on les inversions de les multinacionals hi han instal·lat el 25% de la industria manufacturera espanyola, quan es tracta d'inversions aeronàutiques que són decidides per polítics de Madrid, no hi és present, mentre que a Madrid hi ha el 55% del sector, de manera que un de cada dos treballadors de la indústria aeronàutica a Espanya son madrilenys.
