El periodista Joseph Pulitzer deia que "l’opinió pública" és la suma de conviccions personals, el que senten les masses. El que pensa la majoria. "El govern popular és el que s'expressa en les eleccions i es formula en les lleis", va deixar escrit en una lliçó magistral de principis de segle XX, amb motiu de la inauguració de la Facultat de Periodisme de la prestigiosa Universitat de Columbia.

Aquesta setmana, l’opinió pública ha esbroncat massivament la decisió dels magistrats que han jutjat els cinc membres de "la Manada". Els periodistes de nou hem acudit al codi penal per entendre i explicar les diferències dels conceptes esmentats en la sentència. Malauradament, en els darrers mesos, el codi penal s’ha convertit en el nostre diccionari. Considerar els fets del 7 de juliol de 2016, entre "la Manada" i la jove només un "abús sexual" i no "violació" és humiliant, indignant i diu molt poc del sistema judicial que ens hauria d’emparar i protegir. Les mobilitzacions del passat 8 de març -minimitzades per alguns partits polítics en el seu dia- cobren de nou un protagonisme immens amb aquest cas.

Des d’una perspectiva humana no es pot entendre l’escena sense intimidació i violència. Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt -que ajuda a dones supervivents de situacions de violència masclista- ho explica així de clar: “S’utilitza un eufemisme jurídic per condemnar els culpables a la meitat d’anys dels quals es reclamava”. Des de dijous, es denuncia a les xarxes i espais d’opinió el sentit patriarcal que encara avui té la justícia espanyola.

I el pitjor és que les estadístiques continuen abocant una situació retrògrada, de temps passats però en el present. Una de cada quatre víctimes de violació el 2017 a Catalunya era menor d'edat. La meitat dels agressors tenien entre 17 i 33 anys i en el 58% dels casos van produir-se a l'interior d'un habitatge. Per tot això, en les darreres hores, milers de dones han aixecat la veu i han explicat a Twitter, amb l’etiqueta #Cuéntalo casos d’agressions sexuals. Esfereïdor, tant relat. Tan real i cruel. De por, que això passi encara en el segle XXI.

Pulitzer deia que l'opinió pública és una llei no escrita però d’una enorme força. “És el sentiment dominant que representa un acord o un codi moral i d’educació comuna”. Un sentiment que hauria de prevaldre més en moments com aquest. 

PD: Amb aquesta darrera opinió m'acomiado com a directora de NacióDigital. Informativament han estat tres anys molt intensos, carregats d'emoció i també d'indignació política. Tres anys on, a més, els he submergit en el món tecnològic i explicat sobre la intel·ligència artificial, els bots, les fake news, la postveritat, els avenços digitals, el big data i els robots que suplantaran molts llocs de treball. En definitiva, el món actual, el que ens toca viure, encara que sovint vulguem apartar la mirada per no entrar en l'acceleració que requereix entendre'l. Per a NacióDigital han estat tres anys de creixement (en equip i influència), de millores constants en la qualitat de la informació, que ens ha situat en una posició de lideratge. Un gran equip al darrere ho fa possible cada dia. Ha estat un privilegi representar aquesta capçalera i servir als seus lectors durant aquest temps. Moltes gràcies per llegir-nos, moltes gràcies per seguir-nos.