Massa sovint llegim o escoltem notícies relacionades amb una sexualitat malaltissa i patològica, amb una sexualitat que provoca sofriment i dolor. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la sexualitat com "un aspecte central de l'ésser humà al llarg de la seva vida". Per ser plenament feliç és fonamental donar valor a una sexualitat sana, que ens faci créixer com a persones i ens aporti benestar físic, emocional, mental i social. La sexualitat ens permet expressar sentiments, afecte, comunicar-nos i en definitiva, ens dóna plaer.

Venim d'una educació repressora, sexista, castradora, homòfoba... i malgrat els canvis que s’han produït els darrers anys, la majoria d'ells positius, perviuen reminiscències que ens recorden que aquella olor de naftalina i aquell deix rònec continuen molt presents entre nosaltres.

Quan aprendrem a donar valor a la sexualitat? Sense banalitzar-la. Quan entendrem que el sexe no té edat? Té diferents moments. Quan aprendrem a respectar l'orientació sexual de cadascú? Perquè mai més ningú s'hagi d'avergonyir de la seva identitat sexual o d'elegir amb qui vol compartir la seva sexualitat. Quan aprendrem que el cos i el sexe són patrimoni individual? Que cadascú n'ha de poder disposar, en el marc del respecte cap als altres, com li vingui de gust. Quan entendrem que és realment important parlar de sexe amb els nostres fills? I no esperar que s'assabentin de les coses per les xarxes socials o pels amics.

Mai més forçar, obligar, controlar, prohibir, mutilar, amenaçar, menysprear, reprimir, discriminar, castigar, abusar, agredir, assetjar, ridiculitzar, jutjar, humiliar, insultar... Senzillament i fermament, educar, escoltar, comprendre, recolzar, decidir, acceptar, compartir, gaudir, seduir, desitjar, respectar i estimar.

Prou insults sexistes i paraules vexatòries; prou prejudicis per l'opció sexual i de gènere; prou abusos i agressions sexuals, prou pederastes; prou mutilacions genitals; prou assetjaments a les xarxes, prou suïcidis provocats per la pressió social; prou casaments de menors; prou tràfic sexual, prou proxenetes...

Ja va sent hora que siguem una societat més sana sexualment parlant. Que a les famílies i a l'escola eduquem pel respecte i la tolerància. Que es persegueixi judicialment i amb eficàcia, a tots aquells que cometen delictes contra la intimitat de les persones. Que es recolzi a les víctimes com es mereixen i se'ls doni el suport psicològic necessari.

Ja va sent hora que l'Església catòlica condemni obertament els casos de pederàstia dels capellans. No n'hi ha prou que el Papa es declari avergonyit per tots aquests actes, cal que s'aparti dels seus càrrecs i es jutgi a tots aquells que han comès delictes sexuals. És imprescindible que l'ONU actuï amb fermesa davant dels casos de denúncies per abusos sexuals perpetrats pels Cascos Blaus, són intolerables conductes semblants en qualsevol persona i encara més, en aquells que treballen en missions de pau.

Treballem decididament, entre tots, per eradicar la violència de gènere perquè continua sent una xacra que travessa totes les classes socials, nivells educatius i cultures. Per aconseguir una societat sexualment sana, cal modificar tot un seguit de conductes que perpetuen aquests models basats en la dominància dels homes sobre les dones. Una sexualitat sana és una sexualitat entre iguals, mai de domini.

Som éssers sexuals des que naixem, fins que ens morim. I cadascú de nosaltres hem de poder viure la nostra sexualitat lliurement segons la nostra ideologia, la nostra cultura i les nostres creences. No hi ha una sola sexualitat, n'hi ha tantes com éssers humans. Desterrem per sempre totes aquestes rèmores malaltisses que ens impedeixen ser persones sexualment felices. Coneguem el nostre cos, sentim-nos-hi a gust i descobrim allò que ens fa sentir plaer. Cuidem la nostra sexualitat, perquè d'aquesta manera també estarem cuidant-nos a nosaltres mateixos i serem una mica més feliços.