Un dels pilars del nostre sistema de salut és l’ atenció hospitalària. Els hospitals van néixer a principis del segle XV creats per ordes religiosos i amb una funció essencialment caritativa. Com a institucions van ser la llavor de la Facultat de Medicina i a partir del segle XIX van propiciar la creació de l’ escola de medicina catalana, que encara avui és símbol de progrés, benestar i coneixement al nostre país.

La situació d’empobriment a que està sotmesa Catalunya per part de l’Estat espanyol està posant en perill el model hospitalari de servei a les persones. La manca de recursos del govern de Catalunya porta a l'Institut Català de la Salut (ICS) a una retallada pressupostària que ha de tenir per força conseqüències en la qualitat de les seves prestacions. Als despatxos de l’ ICS es donen consignes als gerents dels hospitals; cal retallar un 4%, un 6% o un 8% i aquests les apliquen a tort i dret, sense consideracions. Per la nostra dissort, als hospitals no hi ha consells d’administració i el director gerent és una figura polititzada que executa ordres de l’ICS sense donar explicacions als qui som objecte de les seves decisions, professionals i ciutadans. Cal gestionar els hospitals coneixent el pa que s’ hi dona.

Retallar en temps de dedicació dels metges és retallar en qualitat. I aquesta pèrdua ens costarà cara. Per disminuir el pressupost dels hospitals sense disminuir-ne la qualitat assistencial i la solvència científica, calen al meu parer tres coses: la participació dels metges en els òrgans de govern dels hospitals, perquè hi tenim coneixement de causa; la transparència en la gestió dels diners públics; el manteniment de criteris d’ eficiència sense perdre de vista que el sistema ha de seguir sent públic, amb cobertura universal i àmplia de prestacions.

Cal saber que sovint el que es perd ja no es recupera i no podem fer una bona assistència si no hi ha estudi, si no hi ha una bona docència per seguir parlant de l’escola de medicina catalana. És fonamental pensar a la tarda en el malalt que has vist al matí, és imprescindible compartir les discussions sobre casos clínics, imprescindible la recerca, la transmissió de coneixement. Sense temps això no es pot fer. I està passant que les imposicions dels gerents en termes de dedicació facultativa no s’estan complint i els metges comencem a ser insubmisos.

A la Catalunya independent, amb la gestió dels nostres recursos, disposarem dels diners necessaris per mantenir un sistema de salut que haurem d’adaptar als nous temps, amb mecanismes de control de la despesa, amb transparència, però sobre tot sense perdre el sentit que el feu néixer, el servei a la salut de les persones.