Podeu llegir l'article original en castellà aquí.

Fa uns dies, un amic que guitarreja en un grup de rock m'explicava que la pandèmia havia arruïnat la seva gira, una vintena de concerts per ciutats de tota mena i grandària, des d'Iruñea fins Zürich passant per Barcelona i Berlín. Amb un disc acabat de publicar, l'estat d'alarma el va obligar a abaixar les persianes i ara, quan la desescalada permet algun marge de maniobra, la banda sobreviu amb directes precaris, aforaments limitats i streamings. Altres amics s'han vist en aquestes situacions. Bitllets cancel·lats o ajornats fins a dates tan llunyanes que semblen ciència-ficció.

Hi ha una banda, però, que ha fet de la necessitat virtut i ha sortit a tocar en un Tour pandèmic ple d'espectacle i de sorpreses. Llegeixo amb sorpresa que els reis Felipe i Leticia van de gira autonòmica. En suport al turisme, diu el diari a tal. En suport a l'Espanya rural, diu el diari. I resulta que entre això i allò arriben demà a Bilbao i a Gasteiz amb la voluntat de transmetre "un missatge d'esperança". Que cantin els nens que viuen en pau. Segons sembla, la destinació original de la parella no era al País Basc sinó Catalunya. No sabem a què obeeix el canvi d'última hora, però tenint en compte les recents eleccions a la cambra basca sospito que vénen a celebrar l'escó de Vox.

Ahir vaig escoltar a la ràdio que el rei i la reina caminaven de visita per un poble remot el nom no aconsegueixo recordar. Que em perdonin els vilatans. No estic segur, però em va semblar sentir que en aquest poble -diguem-li Cantalapiedra de Dalt- sis veïns van ser seleccionats per sorteig perquè intercanviessin unes paraules amb el monarca. Un motiu d'orgull per a Cantalapiedra de Dalt i d'enveja per Cantalapiedra d'Abaix, l'enemistat imagino longeva i proverbial. Va dir el locutor que una veïna de 94 anys, del qual no vaig aconseguir escoltar el nom -diguem-ne Purificació Peláez- va arribar a temps per complir el somni de la seva vida. Puri sempre va voler conèixer al fill home de Joan Carles I i quan per fi ho va albirar entre el rebombori de veïns li va semblar molt alt i molt bon mosso.

Però sota la purpurina i els filtres de bellesa de l'NO-DO, corre un soroll de fons tant inconvenient com escandalós. No hi ha dia que no esmorzem amb notícies de Corinna i la seva "amistat entranyable", amb 65 milions de generositat emèrita, amb herències milionàries, amb comptes suïssos que treuen fum i amb la màquina de comptar bitllets que ocupa un lloc d'honor al Palau de la Zarzuela.

Està en marxa una operació d'Estat per salvar la monarquia, no importa si en aquest tràngol cau el vell Borbó i els seus quaranta anys de regnat. El que importa és salvar-ne el símbol ranquejant de la unitat d'Espanya, la bandera atrotinada del pacte constitucional del 78. El xou continua i la caravana nòmada de Felip i Letícia es dóna banys de masses de poble en poble davant el baveig obscè de la premsa pàtria. Però alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca i no hi ha perfum que dissimuli la pestilència.