Quin viatge hem fet de l’11 de setembre ençà? El de Vini, vidi, Victus?, estirant de l’exitosa novel·la d’Albert Sànchez-Piñol sobre el 1714. En quin grau s’haurà de sortir al carrer l’any vinent? I què voldrà dir? Han estat les manifestacions el que va enlluernar els responsables del Govern, i el seu propi president Mas per embarcar-se en una aventura electoral que li ha costat 12 diputats? La gernació i la seva força que van fer escoltar aquesta veu al president Mas, que va assumir aquesta veu traduint-la en un seguit de passes, i declaracions institucionals que transmetien una seguretat i certesa que no ha acabat tenint la resposta que esperaven a CiU. Vistos els seus resultats, se li ha girat com un mitjó.

És clar que també podem pensar que de veus n’hi ha moltes més, com la de Ciutadans com a fenomen de partit espanyolista sense referent a l’Estat. Potser aquest 25 de novembre han anat a votar finalment aquells que només voten en clau espanyola, però que només voten en unes generals o municipals. Que trobaven que al Parlament no s’hi decideix res de cara i ulls, i que ara que es parlava d’eleccions històriques, han anat a votar gent que no havien votat en tota la història de la democràcia. Mirin la secretària general del PP, que diu que aquests resultats són beneficiosos per Espanya, i que el que ha de fer Mas és plegar.

És clar que si el que es volia era un liderat ferm, amb un suport d’un grup parlamentari potent, que volia acaronar la majoria absoluta amb les puntes dels dits, ara s’és més lluny. Les matemàtiques ens poden fer veure que ara són més els diputats que s’han presentat a les eleccions amb l’horitzó de l’estat propi (50) respecte els que abans es presentaven només amb la fita del concert econòmic, i són més els que volen la independència, els 21 d’ERC i tres de les CUP, i més els que volen una consulta els 13 d’ICV (fins i tot els 20 del PSC si la consulta es realitza en el marc de la legalitat).

L’objectiu principal de legislatura és, seguint el clam manifestat, organitzar una consulta per poder exercir el dret a decidir. Quina és la millor manera, tenint dins del Govern ERC? Comptant amb el suport puntual del PSC? I qui és que es posa al costat d’un Govern que anuncia que ha de fer retallades per 4.000 milions d’euros més? Per acabar decidint què? Victus?