Aquest dimecres, el Congrés debatrà la nova pròrroga de l'estat d'alarma proposada pel govern espanyol. Mentre s'esgoten les hores que falten pel ple, tot són corredisses per salvar la votació, que pot posar fi a una treva política molt inestable des de la primera hora de la crisi. Més enllà del que passi al Congrés, però, la pandèmia ha tornat a mostrar els trets d'antigor que caracteritzen el funcionament de la política espanyola.

El coronavirus ha estat la manera com el destí ha saludat el primer govern de coalició d'esquerres de la història d'Espanya des de la Segona República. Un experiment sens dubte innovador -almenys a l'Estat-, però que no ha estat capaç d'articular unes maneres de fer també innovadores. Certament, el caràcter excepcional de la crisi sanitària ha depassat l'executiu de quasi tots els països, si no mirem nord enllà. Però l'Estat ha delatat tots els tics que el defineixen. 

Pedro Sánchez ha mostrat un estil presidencialista que ja no s'adiu amb el nou escenari al Congrés, amb una dificultat evident, fins i tot enmig de la desgràcia, per tenir una articulació fluïda amb l'oposició. La imposició d'un model vertical de gestió del coronavirus ha xocat de ple amb el caràcter compost de l'Estat i amb les atribucions de les comunitats autònomes, cosa que ha tingut efectes en una menor eficàcia contra el virus, com s'ha vist en els nyaps produïts amb la compra de material sanitari.    

La presència continuada d'uniformats en les rodes de premsa, finalment descartada, ha demostrat també una preocupant manca de reflexos, com l'ús recurrent a un llenguatge militar que ha adoptat en algun moment aires valleinclanescos. Alhora, les modificacions contínues d'ordres i disposicions ha donat exemple d'improvisació.    

El federalisme ha perdut una oportunitat històrica per intentar reforçar-se com una alternativa possible a l'Espanya unitarista. Pels qui defensen una convivència en un Estat compost, la pandèmia podia haver estat un camí per desmentir unilateralitats. Al no voler compartir la gestió de la crisi, ni amb l'oposició ni amb les comunitats autònomes, i fer-ho només a la força i tard, el govern espanyol ha acabat aconseguint el monopoli d'una mala gestió.