L’escola en català va ser fruit del consens i de la voluntat compartida de fer de la llengua pròpia de Catalunya un patrimoni compartit de tots els ciutadans, sigui quin sigui el seu origen. El tòtem d’aquest consens és l’impuls de la immersió per part dels pares castellanoparlants de la corona metropolitana que volien el català per als seus fills.

Com als anys 20 i 30 del segle XX, la recuperació del català ha estat sempre vista com una anomalia des d’Espanya, que es veu a si mateixa com una nació monolítica de matriu castellana. Des de la construcció artificial del partit Ciutadans, una ofensiva política, mediàtica i judicial ben executada ha aconseguit fer renéixer l’autoodi i els complexos dels catalans.

Així, la mentida de la persecució del castellà a Catalunya es va repetir a consciència una vegada i una altra fins a instal·lar-la. Fins i tot els pocs espais de predomini del català, com ara els mitjans públics, han cedit davant la pressió i avui no hi ha espai sense un opinador, col·laborador o convidat castellanoparlant.

L’últim reducte, l’escola, està a punt de caure. El sistema d’immersió, que amb penes i treballs aguanta com pot a l’escola primària, ha rebut la sentència de mort signada pels jutges esdevinguts en pedagogs. La Generalitat té un termini de dos mesos per eliminar-la i imposar un 25% de les classes en castellà. 

O caixa o faixa. Ja no hi ha lloc per a la negociació ni canvis normatius possibles. L’ordre de l’Estat d’eliminar la immersió és taxativa. El conflicte, quelcom que provoca pànic a la societat catalana, és inevitable. Hi ha dos mesos per preparar-nos per a la confrontació o per acceptar la derrota i abandonar tota esperança de futur per al català.

No és casual que la sentència arribi ara, quan l’aposta per la resolució dialogada del futur de Catalunya és sobre la taula. El govern del PSOE-Unides Podem va acceptar obrir una negociació política amb Catalunya a contracor, obligat per l’aritmètica parlamentària, però deixa fer als aparells de l’Estat que mantenen el rumb inalterable: assimilar definitivament Catalunya, per grat o per força.

Quin és el camí per fer front a la sentència contra el català? És tasca del govern català fer una proposta a la societat catalana, i liderar la seva implementació, conscients que la sentència l’ha deixada sense alternatives. Una de les màximes de Sun Tzu, el general xinès del segle VI, és que en cap cas has d’arraconar el teu adversari de manera que no tingui cap escapatòria. Si ho fas, s’adonarà que no té res a perdre i serà més perillós que mai, traurà forces del no-res i et vencerà.