Ella. Al cap i a la fi només vaig pitjar un botó. Apretar un botó no fa mal a ningú, és un acte pacífic, democràtic, impol·lut, inodor i insonor. Vas, pitges el botó i al vespre tornes a casa, sopes amb la família, expliques un conte als nens, els poses a dormir i acabes el dia arrepapada al sofà,  mirant la tele o llegint un llibre, al costat de la teva parella, a un temperatura ideal de 21 graus perfectament regulats pel termòstat. Què has fet aquell dia? No res, pitjar un botó, el botó que t’ha indicat el teu cap de files. Quin mal fa pitjar un botó? Eh, quin mal fa?

I ara tota aquesta gent davant de casa, fent repicar cassoles, cridant el meu nom, insultant-me, enganxant adhesius al portal de casa, seguint-me quan surto al carrer. D’on han sortit? Qui són? Per què em persegueixen? M’estan coaccionant! I que no veuen que els meus fills estan plorant? Esteu traumatitzant els meus fills, cabrons!

Apretem botons i aprovem lleis perquè la gent ens ha votat. 11 milions d’espanyols, concretament. Tenim majoria absoluta, tenim la legitimitat. I les lleis s’han de complir i fer complir. Per això hi ha els jutges, i la policia. La democràcia és això i és així. No teniu dret a venir davant de casa meva i fer-me això. És antidemocràtic. És violència!

Ell. Hauries d’haver vist el meu fill plorant. “Què passa, papa? Ens fan fora de casa, fill. Els papes no poden pagar més la hipoteca, ens n’hem d’anar. Aquests senyors han vingut a fer-nos fora de casa, ens n’hem d’anar”. L’hauries d’haver vist plorant, desgraciada. Ell i la seva mare van anar a viure a casa d’uns pares de l’AMPA, que Déu els beneeixi. Jo no hi cabia i vaig anar a demanar ajuda a la parròquia. Des d’aleshores dormo allà. Ho entens, desgraciada? No puc viure amb la meva família, estic penjat, estem penjats. M’han pres la casa i a sobre dec la hipoteca al banc. No podré tornar a començar, com vols que torni a començar en aquestes condicions?

Aquest és el botó que vas pitjar, desgraciada. El botó que m’ha expulsat de casa. I et sorprens que vingui a cridar davant de casa teva? Et sorprèn que vinguem a molestar-te, a senyalar-te, a obligar-te a donar explicacions als teus fills, a dir-li al món que no tens ànima?

La democràcia, dius. La violència, dius. Però si teniu majoria absoluta i ja heu dit que no ens fareu ni cas! Quina arma tinc per defensar-me? Quin botó em dónes per pitjar? Això que faig davant de casa teva és violència? De debò? I el botó que vas pitjar, què és? I deixar-me a mi sense casa, què és? Esteu abocant milers de milions als bancs, i no teniu solucions per a nosaltres? La democràcia, dius. La violència, dius.