El pacte del PSC i el PSOE es va fer després de la constitució del partit, i es va fer d'amagadet, negant-lo fins al dia abans de presentar-lo en societat, malgrat que era una jugada intel·ligent per evitar un socialisme espanyol actiu, un "ciutadans" abans d'hora. La delegació del PSOE era simbòlica, muda i absent de les instàncies que agrupaven el catalanisme, no pas de les polítiques unitàries on sí que hi eren. El que es volia evitar és que el PSOE anés creixent en l'àrea metropolitana, arrossegat pel prestigi ascendent de Felipe González. Aleshores es va pactar un grup propi al Congrés, però amb vot unificat. Això, per escrit i rubricat. Un únic vot, sempre.

La disciplina va aguantar bé, amb grup i sense, amb tres excepcions. Una, la Loapa, la construcció de la qual va ser afavorida per Ernest Lluch, que va desestimar les esmenes trameses des de la seu de Nicaragua. Dues, el dret a decidir, i va ser Carme Chacón l'obedient al PSOE. I tres, la investidura de Rajoy, que serà una dissidència unànime. En el mig, no hi va haver marrameus amb l'Estatut: les primeres esmenes les va trametre Montilla cap a Madrid l'endemà que el text sortís del Parlament, i durant les negociacions Miquel Iceta seia del costat del PSOE, enfrontat a la delegació catalana. Vull dir que es va compartir sense problemes un model d'Estat. Això, que sembla negatiu vist des dels interessos de Catalunya, és el que permet parlar d'una tercera via. Se suposa que hi ha complicitat fraternal. 

I és precisament això el que ha anat aigua avall amb aquesta crisi. D'acord, si dius que votes NO per coherència estàs acusant els altres d'incoherents i això és irritant. Però quan l'argument és que amb la dissidència els catalans busquen privilegis, ja s'entén que amb aquesta gent no es podrà mai construir un Estat federal. Ni deixaran que el PSC hi empenyi, perquè el PSC no comptarà gens d'aquí endavant. Problema tancat. Mentrestant, el senyor Rajoy farà el seu govern, oferirà les engrunes d'un finançament (a què l'obliga la llei) "territorialment solidari" i d'aquí a quatre anys en tornarem a parlar. O l'haurem feta grossa abans. Amb el PSC en contra, defensant Espanya, com sempre.