El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li ha hagut de recordar al Tribunal Suprem (TS) que els jutges no són els que posen i deposen diputats sinó que, en un estat democràtic, els únics que ho poden fer són els ciutadans. El TJUE ho acaba de deixar ben clar: Oriol Junqueras gaudia d'immunitat des del 13 de juny, dia en què va ser proclamat electe al Parlament Europeu. I encara diu més:  aquesta immunitat implicava l'aixecament de la mesura de presó provisional per tal que pogués desplaçar-se al Parlament Europeu i complir allí amb les formalitats requerides com a diputat. I com que la immunitat preserva de ser perseguit penalment llevat que la cambra de parlamentaris suspengui tal immunitat, també diu que si el TS hagués considerat la necessitat que Junqueras seguís en presó provisional, hauria d'haver demanat al Parlament Europeu el suplicatori i, concedit aquest si fos el cas, tornar a decretar el seu ingrés a presó. 
 
I dit tot això: sortirà demà mateix Oriol Junqueras de la presó per anar a exercir el seu càrrec de diputat europeu si, com diu el TJUE, és eurodiputat amb tots els seus drets, inclosa la llibertat? La resposta ha de ser, malgrat tot, negativa perquè aquesta sentència, segons el dret vigent, no té aplicabilitat pràctica directa i qui l'ha d'executar és (ai las!) el mateix Suprem. Ningú tindria cap dubte de com s'hauria d'executar si l'Oriol Junqueras seguís en presó provisional, situació a la qual es refereix la sentència del TJUE. Però, com se sap, ja no és aquesta la seva situació, perquè mentre el TJUE decidia el que acabem de saber, el TS, sense esperar que aquell s'hi pronunciés (com està fent el tribunal belga que cursa l'euroordre contra els exiliats) i contestés les preguntes que ell mateix li havia formulat a través d'una qüestió prejudicial, va dictar la Sentència 459/2019 i va condemnar Oriol Junqueras a 13 anys de presó i a 13 anys d'inhabilitació absoluta (aquesta darrera pena suspesa pel TS mentre es resolia la qüestió prejudicial plantejada al TJUE).
 
Aquest canvi de situació –de presó provisional a condemna per sentència- és el que aprofiten alguns per dir que la resposta del TJUE ja no té ara, després de la sentència condemnatòria,  cap aplicabilitat. Això, per exemple, és el que sosté el Ministeri Fiscal, qui demana al TS que s'atengui a la sentència contra Junqueras, que aixequi immediatament la suspensió de la pena d'inhabilitació, i que li digui al Parlament Europeu que, en virtut d'aquesta pena, el Sr. Junqueras ja no és eurodiputat. És a dir, el Ministeri Fiscal li diu al TS que no faci cap cas al que li acaba de respondre el TJUE.
 
El TS podrà fer-li cas o no, però no em cap cap dubte que sap perfectament que les sentències del TJUE el vinculen i que, per tant, encara que li pertoqui a ell executar-les, les ha de respectar. El TS també sap que la sentència condemnatòria pel que fa al Sr. Junqueras mai s'hagués hagut de dictar estant pendent la qüestió prejudicial que avui ha resolt el TJUE. Fer-ho ha suposat un frau de llei perquè,  per més que la qüestió se suscités en peça separada de la causa principal a fi que no l'afectés (es va fer per si de cas, que ja s'ho veuen a venir que van maldades quan se surt a Europa), també se sabia que un reconeixement de la condició d'eurodiputat de Junqueras hagués paralitzat el dictat de la sentència, al menys respecte a ell, per estar protegit automàticament per la prerrogativa de la immunitat. I només l'hagués pogut dictar si el Parlament Europeu, després dels llargs tràmits que cal seguir, hagués aixecat la dita immunitat. Es van afanyar, doncs, a dictar una sentència condemnatòria bo i sabent que no es podria dictar respecte d'un Junqueras  amb la condició d'europarlamentari.
 
La sentència del Suprem, per tant, si ens creiem l'efectiva vinculatorietat de la sentència del TJUE, com en tot estat de dret s'ha de creure i assumir, ha d'entendre's nul·la, al menys, pel que fa a aquest eurodiputat, qui hauria de sortir en breu en llibertat i començar a exercir el càrrec pel qual el van elegir els ciutadans.
 
No és aquesta anterior una interpretació forçada, ans al contrari, és la mateixa que crec que fa el TJUE. Conscient de què existeix una sentència condemnatòria del TS i que la seva sentència arriba “tard” (perquè el TS corre-cuita s'ha avançat) en vol deixar constància. I li diu al TS en l'apartat 93, que si bé és a ell a qui correspon apreciar "los efectos aparejados a las inmunidades de que goza el Sr. Junqueras Vies en otros posibles procedimientos"- es refereix sense dubte al procés principal, això és, al que ha conduït a la sentència condemnatòria-, que tampoc no s'oblidi quan faci tal apreciació que "en este contexto, ha de tener en cuenta, en particular, lo declarado en los apartados 64, 65, 76 y 82 a 86 de la presente sentencia". És a dir que faci el que vulgui, però que recordi, en tot cas, que el Sr. Junqueras és eurodiputat, que té immunitat i que l'ha de deixar en llibertat.
 
Tard o d'hora l'Oriol Junqueras exercirà d'eurodiputat. Com més tard, com més recursos s'hagin d'interposar contra les decisions del TS perquè així sigui, més desprestigi per a la justícia espanyola a Europa; i de prestigi no en va gaire sobrada si hem de fer cas dels informes del GRECO del Consell d'Europa. Sap greu per al Sr. Borrell, també, per la feinada que se li gira si pretén criticar tots els tribunals que dictin sentències que qüestionin les decisions dels tribunals espanyols en torn d'aquest procés.