Referèndum, consulta o eleccions plebiscitàries, d'una manera o altra sembla evident que l'exercici formal del dret a l'autodeterminació serà l'element central de la legislatura que tot just comença. La qüestió és candent i s'han fet mil i un sondejos però més enllà de les enquestes costa trobar anàlisis que s'hi aproximin des de la quantificació freda i amb el rigor dels números més bàsics. Xifres, xifres, xifres.

El cens català supera per poc els 5.250.000 votants i els precedents més recents, de Montenegro al  Quebec, indiquen que caldria un 55% de suport pel sí per legitimar davant del món el camí cap a l'estat català. És difícil apuntar la participació que podria haver-hi en una contesa d'aquesta magnitud però sembla lògic pensar que seria màxima i el record de les eleccions generals de 1982 i 1986 fixa el sostre de participació potencial entre el 75% i el 80%. La possibilitat que l'abstenció diferencial es mantingués en un procés d'aquesta transcendència va desaparèixer amb la participació massiva del passat 25 de novembre. Coneixent el cens, intuint la participació i assumint que el sí necessitaria el 55% del vot resulta fàcil fer els números. Una senzilla operació matemàtica permet deduir que caldrien entre 2.170.000 i 2.320.000 vots afirmatius per donar al camí de l'estat català les mínimes garanties d'èxit.

El trencament amb Espanya ja va centrar el debat durant les darreres eleccions i un cop d'ull al resultat no ofereix massa alegries a la banda del sí. El sobiranisme estricte, els partits que aposten per la construcció d'un estat (CIU, ERC, CUP i SI), van sumar 1.781.000 vots. I no s'hi val a consolar-se amb el resultat pobre i justet de l'espanyolisme estricte. Populars, Ciudadanos i UPyD van aconseguir tot just 761.000 vots. El sobiranisme supera per poc el 34% del cens i toca els seus propis límits. L'efervescència nacionalista no ha eixamplat el seu espectre de vot i amb poc més d'un terç del país costa acumular la força necessària per trencar l'Estat espanyol i les seves clavegueres.

La mobilització catalanista a les darreres eleccions va ser total i sembla difícil captar nou vot entre l'abstenció que s'activaria de cara al referèndum. Algunes enquestes situen els votants d'Iniciativa favorables al sí entorn al 50% cosa que permetria sumar 179.000 vots al marcador però els votants del PSC ja són una altra cosa. Els mateixos sondejos situaven un 25% dels electors socialistes a la banda independentista però amb la darrera campanya els socialistes ja haurien perdut bona part d'aquest electorat. Sent generosos potser el 10% dels votants actuals del PSC podrien caure de la banda del sí, sumant 52.000 vots més al marcador i portant el recompte total als 2.011.000 vots potencials. Tot plegat comptant que els atacs de l'Estat en tots els fronts, les tensions de finançament de la Generalitat, el cansament, els dubtes i les pors, no s'emportin ni un dels vots aconseguits pel sobiranisme a les últimes eleccions. Fins i tot així, caldria trobar entre 160.000 i 310.000 vots nous per garantir el triomf del sí i costa veure d'on podrien sortir. Fem just. Fem curt.