El meu fill de 17 anys necessita que jo firmi un consentiment conforme el deixo sortir al carrer entre classe i classe, a l'hora del pati. En el full que l'escola ha fet arribar a les famílies, s'especifica que no he d'autoritzar res en cas que el noi o noia sigui major d'edat.

Això va així: els pares hem de vetllar pels fills fins a la majoria d'edat, que ara i aquí està fixada als 18 anys. Tenim el dret i el deure d'acompanyar els infants en l'aventura de créixer. Mentre no són adults, ells tenen una sèrie de drets limitats.

Doncs bé: celebro que l'avantprojecte Gallardón sobre l'avortament no hagi tirat endavant, perquè suposava una involució nefasta i perquè ens estava empenyent a tornar a reivindicar el dret a interrompre l'embaràs amb eslògans i arguments que ja semblaven superats. El feminisme dels setanta va fer la seva feina (i sort en vam tenir, d'aquelles conquestes), però és una llàstima que en ple segle XXI hàgim de defensar l'avortament amb lemes frívols i sense matisos.

Celebro, deia, que hagin desaparegut del mapa el senyor Gallardón i la reforma que es va treure de la bragueta. Però he d'admetre que, d'entrada, no em sembla forassenyada la modificació de la llei proposada per Rajoy, en el sentit que les noies de 16 i 17 anys hagin de tenir el consentiment dels pares per avortar. No són menors d'edat? No necessiten un paper firmat per poder sortir al carrer a l'hora del pati? Doncs amb més motiu necessiten que el pare, la mare o el tutor legal els acompanyi en una decisió que pot tenir conseqüències emocionals gens menyspreables.

Hi ha pares o mares que obligarien una criatura de 16 anys a tenir un fill en contra de la seva voluntat íntima? Potser sí. En aquest cas, caldria trobar les mesures per protegir l'embarassada i permetre-li la interrupció de l'embaràs malgrat l'oposició dels seus progenitors. En aquest cas. Però sospito que la majoria d'adolescents que es plantegen avortar sense dir-ho als pares ho deuen fer per no decebre'ls, per vergonya, per evitar-se un tràngol i una esbroncada. I aquestes no són raons de pes per apartar els pares del mig, perquè és justament en els moments crítics quan fan més falta.  

El tema és complex i delicat, d'acord. Però crec sincerament que els pares que exerceixen com a tals haurien de saber que la seva filla menor d'edat ha quedat embarassada. I haurien de fer-li costat a l'hora de prendre una decisió tan transcendent, que comporta un conflicte ètic de primera magnitud. I, per descomptat, l'haurien de renyar si consideren que la noia s'ha comportat de forma irresponsable.

I si la menor acaba avortant, els seus pares l'haurien d'esperar a la sortida del quiròfan, com segur que farien si es tractés d'una operació d'apendicitis. Amb la diferència que, després d'haver aturat un embaràs, el suport moral és infinitament més necessari. Per no dir indispensable.