La tecnologia ha envaït les nostres vides, les transforma i, en moltes ocasions, les lidera. Al llarg de la història els invents tecnològics han suposat revolucions i canvis de paradigmes. La llum, la telefonia, el telègraf, la televisió, la internet, els smartphones,... I ara els sensors comencen, sense consciència suficient, a colonitzar la quotidianitat, les llars, les ciutats, el món.

Què són els sensors? Els sensors són dispositius tecnològics capaços de mesurar magnituds físiques o químiques i transformar-les en variables elèctriques. Ens donen informació continua i precisa de la temperatura, la intensitat de la llum, la distància, l'acceleració, la inclinació, el desplaçament, la pressió, la força, la torsió, la humitat, el pH, paràmetres biològics físics i químics, entre altres.

Les aplicacions actuals dels sensors són múltiples. Sensors per a les persones, per als éssers vius, per a les ciutats, les empreses, per a la majoria de sectors productius, aeroespacials, militars, ambientals, i creixen en molta intensitat, en el sector salut. Les seves escales d'actuació són, doncs,  totes, des de la mesura de la glucosa o del trastorn del ritme de l'aurícula cardíaca a mesures el canvi climàtic a les missions espacials a Saturn.

Pensem en la innovació que suposen els biosensors nanoelèctrics (l'escala del nanòmetre és de milmilionèsima part del metre) que generen nanorobots a escala molecular. Barcelona-Catalunya és líder mundial en nanotecnologia, seguint a Boston.

Els sensors són instruments de mesura amb precisió, resolució i poden tenir un component predictiu. Generen molta informació. De fet s'utilitza el concepte de sensors intel·ligents (smarts) i, en realitat, el debat és de quin ús i quin anàlisi de dades es fa de tot allò de poden i podrem mesurar a través dels sensors. Com convertir la informació en coneixement.

És imprescindible compaginar el món de la tecnologia i la filosofia; cal sentit a les coses, els instruments, els processos. La informació, per si sola, no és intel·ligència. El Big Data, el Data Science necessita per ser intel·ligència artificial, de persones amb capacitat de fer les preguntes claus i trobar les respostes. Professionals de diferents disciplines, enginyeria, tecnòlegs, especialistes en cada sector i experts en humanitats, en ètica aplicada. El camí fet al sector salut en la bioètica pot servir de model a la pressa de decisions, en totes les possibles aplicacions. Si no hi ha humanisme en la tecnologia, en la sensòrica pot ser una clara pèrdua de llibertat, mort de la intimitat,  sense valor afegit, al contrari si hi ha possibilitat de generar intel·ligència artificial ètica podrem donar servei a les persones, al planeta.

Voldria analitzar alguns àmbits d'aplicació actual i futura de la sensòrica:

Els sensors i biosensors al servei de les persones. La possibilitat de monitoritzar molts paràmetres mèdics, d'implantar sensors per reparar o millorar capacitat humanes, o de mesures molts elements de la vida quotidiana i dels domicilis de les persones són ja possibles en l'actualitat a través dels sensors.

El control de la diabetis amb sensòrica obre la possibilitat de funcions similars al pàncrees artificial. Els implants coclears (sensors implantats oïda que transformen senyals acústiques a elèctriques que estimulen el nervi acústic) han capgirat una part de la sordesa greu. Els cardiodesfibriladors implantats prevenen d'arítmies que poden ser causa de mort sobtada. Sensors per millorar la visió i realitat augmentada per les fòbies. Sensors implantats al cervell o medul·la per controlar patologies greus amb mala resposta als tractaments convencionals, trastorns obsessius compulsius, distonies, epilèpsia, Parkinson, lesions medul·lars. Extremitats biòniques per les persones amb amputacions.

A nivell social els sensors poden ser acompanyants a casa per les persones que viuen soles, especialment, grans. Poden estar connectats,  prevenir caigudes, controlar el baix consum de gas o aigua, mesurar temperatura ambiental, detectar incendis, monitoritzar problemes de salut i fer seguiment sense necessitat d'anar al centre de salut, els servies socials o l'hospital.

Entorn de la teleassistència s'estan articulant sensors que poden donar qualitat de vida a les persones en les seves llars tant social com sanitari. Per descomptat no cura la solitud involuntària però si que podem fer que tingui persones al seu costat encara que estiguin telemàticament i ell sap que vetllen per a ell.

Les ciutats també s'estan sensoritzant per tenir informació en aspectes com la contaminació de l'aire, acústica, lumínica, del subsòl, per conèixer la mobilitat a peu, en bicicleta, en vehicle privat o transports públic, per millorar la seguretat, per ordenar la via i espais públics. Les smarts city intenten crear un model de societats locals que permeti a les persones i comunitat, el privat i el sector públic treballar pel bé comú.

De nou, la impressió que estem hipercontrolats i que cal transparència, rigor i acords des de la real utilitat i la humanista presa de decisions. Però la sensòrica no té cap possibilitat de tornar al passat i cal valorar les extraordinàries possibilitats que genera en temes rellevants, mobilitat, pobresa habitacional, energètica o medi ambient per posar alguns exemples.

L'avenç de la tecnologia, a ritme accelerat, i de les tècniques quirúrgiques, permet convertir a les persones en cyborgs. Sensors implantats, osteointegrats al cos, una antena com una nova extremitat o sentit. Sembla ciència ficció i és una realitat.

El cas de Neil Harbisson, britànic, que residint a Mataró va implantar-se al crani un sensor que li permet superar el daltonisme acromàtic (alteració visual amb visió blanc, negre i gris) i veure en colors. Colors visibles i invisibles, infrarojos i ultraviolats. L'objectiu va ser reparar deficiència però per aplicar-ho a l'art. Va generar molts debats ètics i, de fet, són anònims els professionals sanitaris que van operar-ho. Creixent en el món les persones que volen ser cíborgs molt per explorar i sobrepassar límits de les seves capacitats. Els cíborgs són menys humans i més màquines o més humans amb noves capacitats?

Cal debat social, ciutadà per casar l'humanisme, la tecnologia i la ciència. A la Universitat de Vic-Central de Catalunya el proper 28 de setembre en les Jornades TIC Salut i Social liderat per la Càtedra de TIC i Salut i Social, la xarxa sanitària i social, la Fundació Cyborg i empreses, compartirem experiències i reflexions, també ètiques entorn de la sensòrica al servei de les persones.