Sóc el primer a celebrar que Catalunya estigui plena de compatriotes convertits a l’independentisme després que hagin vist que és impossible la convivència amb Espanya. De fet, aquesta és una prova més que som un poble que majoritàriament reacciona a base de garrotades i desenganys. També ho celebro especialment per aquells independentistes incombustibles que han perseverat durant anys i panys per fer efectiu el seu ideari. Mentre la majoria els titllava de somiatruites ells continuaven la lluita sense defallir.

Ara doncs ja tenim els antics autonomistes, federalistes o nacionalistes jugant amb la samarreta de l’estelada. Perfecte. Però entre ells també s’hi troben els set-ciències de la política que el país acostuma a donar sovint, i ara sembla que han de tenir un paper important dins aquest nou paradigma que s’ha dibuixat a casa nostra. Em refereixo, és clar, a aquells que fa quatre dies encara pensaven en una Catalunya vinculada d’una o altra forma a Espanya i s’afartaven de proposar formules de concòrdia. Sempre ho feien amb vocació pedagògica per tal de fer entendre als espanyols allò que som. Qui no ho recorda? Com tampoc podem oblidar que la seva empresa va saldar-se amb un fracàs estrepitós. Després d’aquest bagatge no estan per donar gaires lliçons sobre com s’ha de dur a terme un procés polític de la magnitud del que està vivint Catalunya.

Tot i això, a aquests set-ciències no els ve d’un pam quan es tracta de pontificar sobre allò (la independència de Catalunya) que fa quatre dies veien com una cosa d’eixelebrats. Un dels darrers exemples han estat algunes reaccions a la xiulada monumental a l’himne espanyol en el decurs de la jornada inaugural dels mundials de natació que es celebren a Barcelona. Hem pogut llegir, parlant d’aquest fet, com el periodista Antoni Bassas o el secretari de Relacions Exteriors de la Generalitat, Francesc Gambús, criticaven l’acció del públic que manifestava sense complexos el seu independentisme aquell dia. Segons Bassas es veu que hem de ser “educats” amb la Marxa Reial espanyola abans que manifestar el nostre rebuig a Espanya. Exactament el mateix que diuen els unionistes de C’s, que no és altra cosa que fer el paper de l’esclau amb els símbols d’aquell que t’insulta i et roba. L’altre, en Gambús, membre d’UDC i escolanet d’en Duran i Lleida, afirma que xiular l’himne espanyol no projecta una bona imatge de Catalunya. Suposo que la imatge que vol projectar ell és la mateixa que promociona el líder del seu partit en el decurs dels viatges que fa com a “presidente de la Comisión de Asuntos Exteriores del Congreso de los Diputados”.

Mentre els set-ciències tot just arribats a l’independentisme van dient que hem de ser bons minyons, la xiulada de la jornada inaugural dels mundials de natació va provocar la reacció primària d’alguns espanyols com un dels responsables de la “marca España” que ens deia “catalanes de mierda”. Precisament aquesta actitud ha estat la que el diari The Independent o el setmanari bavarés Focus ha catalogat com a racista. No cal dir quina imatge projecta Espanya amb notícies com aquesta i com de favorable n’és pels interessos de Catalunya. Entenem ara perquè Catalunya Acció va començar a promoure les xiulades contra l’himne espanyol? Els set-ciències segur que no. Ells només pensen a ser “educats” amb l’amo.