Cada sessió del judici de l'1-O ofereix noves sorpreses i girs inesperats. Aquesta setmana, la vista al Tribunal Suprem ha tingut com a protagonistes principals testimonis representatius de poders de l'Estat com el govern espanyol, la Guàrdia Civil i el poder judicial. El secretari d'estat José Antonio Nieto, l'exdelegat Enric Millo, el coronel Diego Pérez de los Cobos i la secretària judicial que va encapçalar l'escorcoll al departament d'Economia, Montserrat del Toro, hi han comparegut. Ho han fet per apuntalar el relat de la fiscalia. Han actuat com a veritables testimonis d'Estat.

En l'inici de les sessions al Suprem, la feblesa argumental de la fiscalia va quedar exposada. La voluntat de Manuel Marchena de preservar les formes de manera estricta i la reducció de Vox a la mínima expressió van donar aire a la percepció que l'absurditat del relat acusatori queia pel seu propi pes. La presència de Nieto, Millo, Pérez de los Cobos i Montserrat del Toro ha servit per aterrar de nou a la realitat fàctica que es vol erigir en "la" veritat del que va succeir la tardor del 2017.

A la sala del Suprem, els poders de l'Estat han corregut en auxili d'uns fiscals a la defensiva -valgui la paradoxa-. Ja es veurà com evoluciona el judici i quina serà la sentència. De moment, han tornat els guions més sòrdids. Pérez de los Cobos s'ha fet fort en la suposada actitud "hostil de persones parapetades en actitud d'agressió", i fins i tot en el recurs a "nens com a escuts humans". Una afirmació, aquesta, que més aviat delata un sentiment bèl·lic de la força policial que hi intervé. En què estaria pensant el coronel de la benemèrita?

Enric Millo va parlar d'un seguit d'"agressions", "muralles", "artefactes incendiaris" i "la trampa del Fairy" contra els agents. Montserrat del Toro ha narrat escenes que semblen escrites pel cine de terror, esmentant un suposat "setge a la comitiva judicial", remor de veus... i en català!, tot i que no ha sabut especificar si eren crits de "no sortiran!" o de "no passaran!", que és del tot diferent. La secretària judicial ha dibuixat un panorama que en algun moment semblava més propi de Psicosi que d'uns incidents al centre de Barcelona.

Per absurdes que semblin les afirmacions d'aquests testimonis, i per molt que tinguin de revenja personal en algun cas, que ningú s'enganyi. Tenen un sentit polític i un objectiu molt clar: fer molt difícil al tribunal revertir el relat de la instrucció i la fiscalia, la "versió oficial" dels fets d'octubre, així com evitar una sentència "suau". Una possibilitat real per part del Suprem, sí, però que seria, al capdavall, negar el mateix Estat. Qui sap si no negar-se a ell mateix.