El 9-N vaig acabar el dia parlant amb el Gran Wyoming. Va ser per casualitat. Enllestida la feina com a periodista a Madrid, vam sopar amb l’amic Roger Pi de Cabanyes prop del Ministeri de Justícia, on no ens havien deixat entrar a la improvisada roda de premsa de Rafael Catalá. A la taula del costat del restaurant hi havia el presentador d’El Intermedio i en Roger li va demanar com havia vist la jornada. Em vaig quedar amb una sensació: per ell, tot això del procés era una fugida endavant de la dreta catalana per a tapar les retallades.

El músic i actor ha assegurat en alguna entrevista que no li fa cap por que es pregunti als catalans. Legítimament, però, discrepa de les suposades motivacions que mouen l’independentisme. Per tenir aquest punt de vista, Wyoming no és ni més ni menys demòcrata que un altre madrileny contrari al referèndum, però les persones que, fora de Catalunya, comparteixen una visió semblant a la seva s’haurien de sentir especialment interpel·lades pel judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau que comença el dia 6.

Perquè la crítica política hauria de quedar en el terreny de la política. Que CDC va pujar a cavall de l’onada sobiranista el 2012 perquè no li passés per sobre és una obvietat. Com ho és que molts dirigents i militants de base són independentistes convençuts de sempre. Una altra cosa és que tot plegat consistís només a distreure l’atenció pública de la seva gestió. Si hagués sigut així, l’operació de Mas hauria estat, en termes partidistes, un desastre. L’ex-president de la Generalitat està fora de la primera línia, les enquestes no somriuen al Partit Demòcrata i, sobretot, hi ha hagut un gir clar cap a l’esquerra, entre d’altres motius, per la centralitat d’ERC, la pressió d’Ada Colau i la influència de la CUP al Parlament.

El judici, però, posa sota el focus l’altre element, la pugna entre dret a decidir i legalitat. És en aquest àmbit on caldria escoltar ara aquells que arreu de l’Estat avalen que una cosa i l’altra poden ser compatibles com, per cert, ha admès el Tribunal Constitucional. Tindria tota la força del món que alcessin la veu els Wyomings, els que han estat políticament crítics amb Mas. Seria un bon moment per plantejar com pot ser que un acte pacífic en el que van participar més de 2 milions de persones no tingui cabuda dins del marc legal. S’imaginen que en comptes del 9-N estiguéssim parlant del 15-M? Seria l’hora de reflexionar a les televisions i ràdios espanyoles sobre el fet que hagin de seure al banc dels acusats els promotors d’un simple “simulacre”, d’un “acte de propaganda” en paraules de Mariano Rajoy.

El judici a Mas hauria de ser, en definitiva, un test de salut democràtica. Per això, el cas de Santi Vidal -tot i la ràpida reacció dels republicans- i les declaracions de la consellera Borràs animant els funcionaris a ser davant del TSJC fan un pèssim favor a aquest objectiu.