No són els primers que es dediquen a jugar durant una reunió, les noves tecnologies ho faciliten. Cada cop resulta més freqüent que, quan es troben vuit o deu, o dotze persones al voltant d’una taula discutint qualsevol assumpte, n’hi hagi algun molt més interessat en tot aquell món que li ofereix la pantalla de l’smartphone.

Tampoc són ni tan sols els primers polítics enxampats en un hemicicle mentre s’ocupaven a qualsevol activitat excepte seguir la sessió parlamentària. En una primera repassada a la memòria, recordo diputats llegint el diari, d’altres fent inoportunes i ocasionals migdiades, i amb l’arribada de la informàtica, alguna partida de solitari, un dels jocs que tots els ordinadors incorporen de sèrie. També va ser molt famós el cas dels parlamentaris que votaven pels amics absents, amb una idea ben peculiar de la solidaritat entre col·legues. En el millor dels casos, he sentit dir a alguns electes que aprofitaven sessions especialment tedioses per avançar feina en altres temes més importants (més importants per a ells, d’entrada).

Però en els moments que vivim, quan el 25% de la població no té feina i els polítics es mostren dia rere dia incapaços de treure’ns de la situació, resulta més escandalós el cas dels dos parlamentaris madrilenys del PP enxampats mentre jugaven a l’Apalabrados. Fereix pensar que a dos servidors públics els preocupa més fer una paraula de moltes lletres i molts punts que el futur de la sanitat pública. Perquè, per afegir gravetat a l’afer, el parlament autonòmic votava en aquells moments la privatització d’un grup d’hospitals.

La ciutadania pot arribar a acceptar que la crisi ha agafat els polítics per sorpresa, i que estan desorientats. Pot creure que n’hi ha molts d’incompetents, i que la situació dramàtica actual els ha deixat en evidència. Però ara, precisament ara, constatar que a alguns els importa un rave el futur de la sanitat d’aquells que els han votat (perquè imagino que entre els votants del PP de Madrid també n’hi ha que utilitzen la sanitat pública), té un nom ben clar: “indecència”. Que val 15 punts a l’Apalabrados.