Li he manllevat el títol de la columna al grup Antònia Font. Una de les seves cançons se'n diu així. I a mi sempre em parla millor de l'estiu aquest format mallorquí.
S'enumeren a la cançó tot de coses que solem fer a l'estiu: mar, barques, tranquil·litat, deixar-se anar sense pensar en res important. Hi ha, però, temes que, per molt que els intentem oblidar, no és possible.

En aquest estiu hi ha olimpíades, i són el centre de les comunicacions arreu, xarxa inclosa, per suposat. Tenim moltes cares de la mateixa celebració. I aquesta forma de veure les olimpíades és diferent. No només veiem el que ens diuen els canals tradicionals, també veiem el que ens diuen els esportistes als seus canals personals.

Es veuen per tant més coses, com per exemple les vides que han portat fins a Rio a un grup de refugiats, per primera vegada en la història. És un fet diferencial, i és emocionant veure com una noia siriana neda a la piscina olímpica, com nedava a la Mediterrània fins a arribar a Lesbos, fugint de la guerra. Ja era hora. No és que els refugiats siguin una novetat al món, és que ara arriben directament a la vella Europa, i potser es "veuen més".O per exemple, la primera medalla olímpica del nou país Kosovo, aquell que no és encara reconegut per molts països, entestats a mirar a un altre cantó. Us sona?

Hi ha una fotografia, però que, a dia d'avui, és "la fotografia de Rio2016"; aquella en la que es veuen dues jugadores de voleibol platja, una egipciana i una altra alemanya; cadascuna vestida de forma molt diferent. Mentre l'alemanya porta un biquini mínim, l'egipciana porta un mallot sencer, cap cobert inclòs. Se n'ha parlat molt d'aquesta fotografia. Bé, d'això és important, que se'n parli; de fet, per a mi, és el més important de la fotografia. Al meu entendre, les dues dones estan aquí sotmeses a regles alienes a elles, per a vestir i per a fer esport. L'una i l'altra juguen un esport que es veu mediatitzat per com han d'anar vestides, regit per la cultura a la qual pertanyen. Mentre que si fossin homes, el vestit seria el de menys, l'esport seria l'important.

Hi ha un estudi de la Universitat de Cambridge que ha analitzat 160 milions de paraules utilitzades per parlar de l'olimpíada, amb els següents resultats: 20% més de paraules dedicades a homes que a dones, quan el percentatge de participació és de 45% dones i 55% d'homes a la competició. De les paraules utilitzades per a homes la majoria són: força, domini, rècord, valor; de les paraules utilitzades per a dones: emoció, cos, nena, vestits, casada, soltera... No tinc més paraules, senyoria.

A l'estiu, tot sembla relaxar-se, tot és més fàcil d'entendre, però jo segueixo sense saber per què les dones no poden vestir com volen, com és que són cosificades d'aquesta manera, amb tan penosos resultats.

Algunes fa temps que ens preguntem per què en un món on som majoria, tenim un lloc de segona, pensem-hi, #onsonlesdones.

Article dedicat a Miquel Serrabasa.