La negativa a donar llum verda als pressupostos de la Generalitat ha generat una nova onada d'insults, recriminacions i exabruptes contra la CUP. Ha estat una mena de dejà-vú, tal com ja va passar després de les darreres eleccions catalanes, arran de la seva negativa a proclamar Artur Mas com a president de la Generalitat.

El caràcter assembleari de la formació ha provocat ja dues relliscades de proporcions. La CUP no ha sabut llegir el moment històric del país, i ha decidit en funció d'una postura enrocada on s'ha volgut construir abans la teulada que no els fonaments. Primeres espases (i alguns ex) del partit ja han evidenciat el seu desacord amb la major part de les bases, però no han pogut impedir ser víctimes d'un sistema que de tan democràtic és incompatible amb una aliança estable que vagi gaire més enllà de la celebració de la seva signatura.

Entenc a la gent que està emprenyadíssima amb la CUP. Potser per això, crec que és moment de valorar la tasca que en alguns municipis està realitzant aquest partit. És el cas de Ripoll. En aquest primer mandat amb representació al consistori estan aconseguint portar als plenaris el debat que es va trobar a faltar en els darrers anys. Gràcies a la CUP s'ha omplert en diverses sessions la sala de plens de l'ajuntament.

Primer va ser gràcies a la proposta de canviar el nom del barri de Fuensanta. Desenes de veïns d'aquell indret van assistir al ple on es discutia, per donar-hi la seva opinió contrària amb la CUP. Des d'aleshores algunes veïnes s'han convertit ja en habituals de la sala Eudald Pradell cada darrer dimarts de mes a les vuit del vespre. Ara ja no hi van per defensar el nom del general franquista, sinó per discutir temes que afecten el dia a dia del municipi. Fantàstic. Per aquesta raó i no per cap altra els plens són oberts al públic.

Més tard es va obrir un altre meló més polèmic encara: el de la Fundació Guifré. Un aspecte que anys enrere s'hauria amagat sota la catifa, ara és de domini públic. Potser s'ha creat alarmisme. Potser s'han magnificat uns fets on les males relacions entre diversos treballadors del centre hi tenen un gran pes específic. Ho desconec. Però el debat també ha afavorit que tots plegats estiguem més atents al bon tracte i atencions que es mereixen els avis ripollesos. I això mai podrà ser considerat negatiu.

La dualitat entre un regidor afable, dialogant i de bon tracte com en Santi Llagostera, i uns militants més agressius que aprofiten el torn de precs i preguntes per obrir nous fronts de discussió, ha descol·locat a alguns polítics ripollesos acostumats al modus operandi habitual d'un consistori que s'havia convertit en una bassa d'oli. I també els està "encabronant". La política convencional havia derivat cap a un escenari on molts no ens sentíem representats. Per això benvinguts siguin els joves de la CUP a la política ripollesa. Ells assisteixen als plenaris sense ser-ne regidors i empenyen a altres ripollesos a fer el mateix, ni que sigui per anar en contra de les seves postures. Alguns antics regidors que durant dècades s'havien assegut en aquella sala representant a altres partits, no hi han posat mai més els peus.

Què preferim? Activisme o anar a remolc? Callar i atorgar, o bé participació? Transparència o ignorància?
Doncs això...