Hi ha expressions que fan fortuna i al final no saps ben bé què volen dir: finestra d'oportunitat, full de ruta, jugada mestra... Una paraula que darrerament està de moda és "endreçar". Posar en bon ordre, disposar o arranjar bé. Està bé la fal·lera per deixar-ho tot a lloc que ve amb el feng shui i amb Marie Kondo, però quan parlem de persones la cosa es complica. I si es tracta d'organitzacions de persones, ni t'explico. Ara, després d'una hemorràgia d'eleccions és moment de mirar què hi ha a la nevera i quan hem gastat de la targeta de crèdit polític que tothom té. Sovint no ens agrada el que veiem a l'extracte.

Més de 900 municipis del país han escollit aquest cap de setmana qui volen que sigui alcalde/alcaldessa -tot i que el que guanya no vol dir que acabi sent el batlle com anirem veient aquests dies- i hi ha hagut alegries i decepcions arreu. Moment de, oh, les excuses. A mi m'agraden especialment els que en lloc de dir que no s'han sabut explicar asseguren que la gent no els ha entès.

Existeix certa inclinació per matar el missatger. La comunicació és important, el missatge ha de ser clar, el relat cal que convenci i il·lusioni. És així, i en aquest país tenim excel·lents professionals de la cosa, i d'altres que han vist moltes sèries a la tele per cable. Però, com en la millor cuina, el que compta sobretot és el producte, de qualitat, de proximitat.

L'altre dia a un alcalde "de comarques" li deien a Barcelona: "coi, estàs molt 'moreno'". I ell va respondre: "fa mes i mig que estic fent porta a porta". Aquest polític municipal ha guanyat amb majoria absoluta, i no precisament en un indret favorable, ni amb una marca que arrasi i enlairi, ni sent el més guapo ni el més alt. Ha estat on calia, els cops que calia, parlant amb qui calia, amb el telèfon obert per allò que calgués, i amb la velocitat de reacció que cal per estar a disposició. Això va així. Per cert, qui va preguntar no s'ha presentat mai a res.

El solista contra l'orquestra. Messi queixant-se que no li passen. La poca concepció de l'autocrítica, no com un element destructor sinó com un autèntic combustible que porta el motor de l'èxit a bon port. Aire per avançar. Ets mortal, li repetien als emperadors romans.

Penso en què els polítics guanyadors als municipis ho són per la seva perícia, carisma, treball, i també per les idees que aporten (és una suma, no pas un tot) els seus colors. Esquerra Republicana passa per un moment de gràcia, amb molt a favor i amb els seus encerts moderats que cal reconèixer. El Partit Demòcrata ha demostrat múscul amb els seus alcaldes i candidats i amb la plataforma de Junts per Catalunya ha pogut arribar a altres indrets i tessitures polítiques. Caldrà pensar en si això suma o resta o ni una cosa ni l'altra. Els socialistes han tornat al seu lloc, però amb un discurs d'aigua destil·lada i un component tan localista que sembla tancat malgrat alimentar-se de l'èxit del president espanyol.

En tots tres casos es demostra la importància dels partits polítics, de les estructures polítiques que funcionen com a tal. Potser no obeeixen al feng shui però organitzen idees i voluntats. Aquí i a Grècia, Anglaterra, Alemanya i Lituània. Sí als partits polítics, perquè endrecin i d'altres no es despistin. Sí a endreçar, i a que ho faci qui toca, qui treballa, qui arrisca.