El govern del PP avança, a cara descoberta, amb una voluntat persistent i malaltissa, cap a l'objectiu d'acabar amb els trets diferencials dels pobles que formen l'Estat espanyol. Sense cap escrúpol treballen i legislen sempre que poden, fent ús de la seva majoria absoluta, per aconseguir imposar una Espanya uniforme, on es pugui viure exclusivament en castellà i on la cultura i els símbols de l'estat, imposats per llei, contribueixin a esborrar o minimitzar qualsevol realitat nacional altra que l'espanyola.

Una llengua, un poble. Les llengües, a tot arreu i en tots els moments de la història, han estat un instrument de poder polític. Per això els atacs contra la llengua catalana són tan forts. L'Estat lluita perquè el català, en tots els territoris on és llengua pròpia, tingui la consideració de llengua de segona, prescindible, limitada. Ens parlen de bilingüisme com si fos el paradigma de la justícia lingüística quan saben molt bé que el bilingüisme que ens proposen, en les circumstàncies actuals, aboca la nostra llengua a la marginació.

En les comunitats autònomes on governa el PP s'ha legislat amb diligència per reduir la presència del català. S'ha fet a través de lleis que eliminen el requisit lingüístic per accedir a la funció pública, amb lleis que castellanitzen els topònims o bé s'ha actuat per desmantellar les oficines de normalització lingüística. Han arribat a inventar-se una nova llengua “l'aragonès oriental” per tal d'aïllar, des del punt de vista lingüístic, els catalans de la Franja. Res no els atura. Ni tan sols la possibilitat de fer el ridícul més espantós. No cal dir que l'obsessió per acabar amb el català com a llengua vehicular dels ensenyaments a les escoles de les Illes i del País Valencià és una constant i només és contempla la llibertat d'elecció quan l'idioma vehicular escollit és el castellà.

A Catalunya, el govern de la Generalitat, amb el suport d'una ciutadania mobilitzada, es manté ferm i aplica la normativa catalana vigent, però ha de suportar la pressió constant de denúncies i sentències que representen un factor desestabilitzador i un desgast per al sistema. Cal remarcar, però, que l'última d'aquestes sentències, emesa la setmana passada pel Tribunal Suprem, dóna la raó a la Generalitat i considera que a la demanda d'una família que reclamava l'escolarització del seu fill en castellà s'hi ha de respondre individualment, però no ha d'afectar tot el sistema educatiu català.

L'ofensiva contra el català té un actor protagonista nou, el ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert que, amb l'avantprojecte de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) que, segons la consellera Rigau és la major ofensiva contra el català des de l'any 1978, ha arribat al clímax dels despropòsits. Quan es tracta “d'espanyolitzar” l'alumnat tot s'hi val. Traspassa el túnel del temps i tira pel dret. Tornem a l'Espanya del NO-DO.

La situació actual en relació amb la llengua és d'extrema gravetat a tot el domini lingüístic. Per això es convoca una resposta conjunta per al proper dia 9 de març.  Proposem sortir al carrer amb un llaç a la solapa, el llaç amb la senyera que, com a símbol de lluita en defensa de la llengua, van adoptar a les Illes Balears. Pengem llaços als balcons, a les escoles, a les institucions. Una llengua, un poble. Enllacem-nos. La batalla de la llengua l'hem de guanyar. No ens regalaran res. Si no la guanyem, estarem més a prop de perdre-ho tot.