Fa pocs dies vam conèixer els resultats de l’enquesta que encarrega un organisme de la Generalitat, el CEO, i el resultat, una vegada més, és molt clar. El “sí” avantatja de lluny el “no” en un hipotètic referèndum per la independència. Ara, els he de dir que em sorprèn que aquesta enquesta hagi despertat tants comentaris respecte a que ja hi ha una majoria a favor de l’Estat perque ha sortit el 51,1% de suport al “sí”. Perdonin, la majoria hi és des de primers de 2011 ja que totes les enquestes publicades des d’aleshores donen un major suport al “sí” que no pas al “no”. En aquest darrer cas estem al 51% a 21%, però des d’abril de 2011 les vuit enquestes publicades per diferents mitjans han donat una intenció del vot de “sí” clarament superior al “no”. Fins i tot al 2010 la Vanguardia i El Periódico, dos diaris poc sospitosos de línia independentista, publicaven segles enquestes amb un 47-48% de “sí” en front del 36-35% de “no” Això vol dir que en cas de referèndum en aquell moment, amb un 83% de participació, el “sí” hauria guanyat amb el 57%. Aquest resultat és clarament suficient a ulls de la comunitat internacional, però la veritat és que dos anys més tard, el resultat segons la darrera enquesta seria del 65% de “sí” amb una participació del 79%, simplement inqüestionable. Recordin que en democràcia, el que no vota no compta i per tant el 21% de gent que s’abstindrà, no compta en l’escrutini final.

Per tant, primera conclusió: no és la darrera enquesta la que mostra que la cosa està canviant i per tant caldrà veure que passa en els propers cicles d’enquestes, si no que el que fa és confirmar la tendència clara d’increment de vot independentista, però ja superior al necessari per provocar un procés democràtic. Senyors polítics no manipulin les conclusions de les enquestes, ja tenim la majoria de fa temps i si no fan el pas és perquè no volen.

La següent pregunta que em faig és: quin dret té el 21% que diu que votaria en contra de la independència sobre el 51% que diu que sí? Que paguen més impostos? Què han fet més per aquest país que la immensa majoria? Que son més intel·ligents i tenen més visió estratègica de futur i per tant el seu vot val el doble? Evidentment res d’això, ans el contrari, però aquest 21% té darrera unes estructures d’estat que els dona suport, i uns polítics que simplement no volen qüestionar aquestes estructures.

Però la tercera qüestió és la clau: com es pot explicar que durant vuit enquestes de diferents mitjans fetes al llarg d’un any, confirmant una tendència de 3-4 anys de creixement anual sostingut del 6-7% anual a favor del “sí”, no hi hagi un govern democràtic que posi en evidència que ja cal preguntar al poble, digui el que digui la constitució espanyola? O és que per evitar la fractura social d’un 21% hem de fer que l’altre 51% la provoquem? Perquè si el que cal és això, que la majoria inqüestionable d’independentistes sortim al carrer i trenquem d’una vegada per totes aquest oasi català per tal que el Govern mogui fitxa, aleshores gent demòcrata d’aquest país ha arribat el moment de sortir al carrer. L’Onze de Setembre d’enguany pot ser una bona oportunitat, però espero que no sigui massa tard perquè tal com va el país, és possible que econòmicament la situació ens obligui a fer-ho abans. Per si un cas no marxin lluny de vacances o si van al país del costat, portin el passaport per tornar.