Els sondejos electorals són molt llaminers. Serveixen per alimentar tertúlies i debats polítics, per omplir pàgines i minuts als mitjans de comunicació. És inevitable parlar-ne. Cal tenir present, però, que durant les campanyes electorals les enquestes canvien radicalment la seva naturalesa i la seva funció.

Habitualment, les enquestes serveixen per fer una fotografia de les preferències d'un col·lectiu sobre un tema, un producte o una opció política. Els líders empresarials, socials o polítics se'n serveixen per orientar les seves accions i les seves polítiques. Aquesta descripció s'altera quan es convoquen eleccions.

Quan hi ha un procés electoral en marxa, les enquestes esdevenen una eina de màrqueting polític molt poderosa. Més que descriure, intenten influir en el comportament electoral dels electors. Quan l'enquesta del CIS "corregeix" la intenció directa de vot de Ciutadans i pràcticament li dobla els resultats, és evident quina és l'estratègia: mobilitzar i concentrar el vot unionista, tot transmetent la idea de que la victòria no només és possible, sinó que és a tocar.

Els votants que potser es quedarien a casa si veiessin que els resultats estan molt consolidats i que "ja no hi ha res a fer". Si, per contra, veuen que hi ha una opció útil per vèncer l'adversari i que els resultats indiquen que falta molt poc per aconseguir el primer lloc, es veuran compel·lits a sortir de cada i anar a votar.

Les enquestes són avui en dia propaganda electoral com ho son els cartells o les falques de ràdio. Busquen influir i captar votants, més que no pas predir el comportament electoral dels votants. Per això les enquestes a peu d'urna acostumen a encertar els resultats (perquè ja no han d'influir, i per tant no cal tanta "cuina") i els enquestes de campanya fallen més que una escopeta de fira.