Madrid ens roba. El Reial Madrid, també. Amb aquesta història del VAR ens han tingut entretinguts tota la setmana. No hi ha millor fórmula que mirar a casa dels altres per fer oblidar els mals propis. Que bé que ens va culpar els arbitratges que afavoreixen els blancs per no pensar en el desastre de temporada que està fent el Barça. Que sí, que ens podem queixar i ho podem denunciar. Que és un escàndol ara com ho ha sigut sempre. Però mentrestant es parla menys del cas Negreira. Que l'únic títol a què aspiràvem s'ha perdut a quarts. No tenim ni equip ni projecte, però és important fer memòria. Quan ho hem tingut ho hem guanyat tot, malgrat els favoritismes i els àrbitres. Perquè quan ens hi posem, no ens calen excuses. Quan som millors tot cau pel seu propi pes.

El Reial Madrid ens roba. I els madrilenys ens roben la Fórmula 1. O almenys aquest és el discurs victimista que ens volen deixar anar. De moment, ningú ha dit que ens quedem sense gran premi. I encara menys ens hauria d'importar la pirotècnia que arriba des de la capital. Ells són els del pelotazo, els del cop de talonari i els de jo el tinc més llarg. El projecte que han presentat fins i tot a alguns els hi pot fer enveja, però hem de ser pacients. Veure-ho amb distància i pensar que molts cops, quan es ven fum, tot plegat pot acabar en incendi. És la seva fórmula i ara pot ser un bon moment per repensar la nostra.

Que no ens hagin fet un favor i tot. Fa anys que el circuit de Montmeló arrossega pèrdues sostingudes per l'administració pública. Mai hem tret l'entrellat dels beneficis directes que té l'equipament sobre l'economia catalana més enllà d'omplir hotels i restaurants de la zona. Les xifres van dels 100 als 200 milions d'euros, i jo en tinc tots els dubtes. No veig com quatre dies de cotxes i 80.000 espectadors poden esquitxar econòmicament la ciutat de Barcelona i molts menys la resta de pobles i ciutats de Catalunya. Si mirem el global, perquè el circuit és molt més que la Fórmula 1, tampoc em quadra. Perquè si ens posem a fer números, la milionada que s'inverteix entre Generalitat, Diputació i Ajuntament no compensa. Ni al circuit ni als catalans.

Més enllà de les xifres i de qüestionar la inversió pública, també toca un bany de realitat. Segurament llueix molt tenir un gran premi, però en cap cas ens situa al mapa. Barcelona va sobrada de turistes, que també la coneixen per Rosalia i Messi i no per això la Generalitat paga el Camp Nou. Tampoc hi tenim tradició ni referents. El més proper, Fernado Alonso, ja veieu quin producte de proximitat. Els nostres són Crivillé, Pedrosa, Márquez o Espargaró. El motor a Catalunya té aquests cognoms i el motor del país, per sort, va més enllà del circuit. Ens ha de preocupar més que tanqui la planta de Danone a Parets del Vallès, per cert, a tocar de Montmeló. O que desaparegui la indústria automobilística. Hem de repensar la fórmula, fer una revisió de la jugada i posar la pilota en joc amb allò que som els millors.