No som lliures però no estem morts. La novel·la històrica Lliures o morts d’en Jaume Clotet i David de Montserrat acaba amb aquest pensament d’Ermengol Amill, un dels herois de la Guerra de Successió que va acabar sent la guerra contra Catalunya. Llibre per cert molt recomanable per recuperar la memòria i entendre com hem arribat fins aquí. Ahir es va fer palès que 300 anys després seguim no sent lliures però som ben vius.

Els catalans estem contents. Tenim molts motius per estar-ne. La pregunta intel·ligent pel referèndum prohibit ha descol·locat els espanyols. Felicitats president i a totes les forces polítiques que dijous van posar Catalunya i el cas del catalans als mitjans internacionals. Pensant en que les possibilitats que puguem fer el referèndum són molt baixes, està bé haver prioritzat la suma de cinc forces polítiques per consensuar una pregunta que sense contestar-la, ella sola ja generarà un bon gruix de ciència política. De fet, la pregunta és més que una pregunta. Ens ha tornat el lideratge del president Mas i ens ha creat el sentiment que la classe política ha estat a l’altura, que els ciutadans no estem sols.

La pregunta va posar en evidencia els nervis i la impotència dels presidents espanyol i del Consell Europeu que es van veure obligats a contestar preguntes a rodes de premsa amb arguments tan primaris com “no se puede”, “no quiero” o com que “sóc belga no m’ agraden els separatismes”. “Olé tu” l’argument elaborat dels primers mandataris.

La pregunta dóna el tret de sortida, ara sí, d’un procés que no té retrocés. Si no es fa el referèndum perquè Espanya el prohibeix, caldrà donar resposta política a la voluntat d’alliberament nacional. I haurem d’estar ens agradi o no a l’ altura del moment històric, ciutadans i polítics. Fa 300 anys Europa va girar l’esquena a Catalunya. Ara el llenguatge, si més no al nostre continent, és amb les urnes i no amb les armes. I per molta força que tinguin els estats, els milions de ciutadans amb voluntat de ferro d’una nació del sud-oest d’ Europa no podran ser menystinguts ni humiliats; aquest cop no.

La pregunta també porta una data, una mica tardana, que a banda de la simbologia del vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del mur de Berlín, no sabem perquè els nostres polítics l’ han triada. Una altre mostra d’intel·ligència per anar pujant l’autoestima.

Entrem en campanya, no pel referèndum sinó per la llibertat.