​Diumenge que ve farà dos anys. Aquell matí, Pablo Casado es va cordar l'uniforme de kamikaze i es va plantar als estudis de la COPE, al programa de Carlos Herrera, per estavellar la seva avioneta contra la presidentíssima de Madrid. "La qüestió és si és entenedora que l'1 d'abril, quan morien a Espanya 700 persones, es pot contractar amb la teva germana i rebre 286.000€ de benefici per vendre mascaretes". Poques vegades ens és donat escriure el nostre propi epitafi. El de Casado encara es pot llegir al compte de Twitter del PP. La resta és història.

[Lee aquí el artículo en castellano de Jonathan Martínez]

Diumenge, les urnes gallegues ens oferiran una nit d'estreta disputa. Almenys això és el que les enquestes pronostiquen: un PP en línia descendent que intentarà protegir les majories i un BNG expansiu que aspira a conquistar la Xunta. Els nervis han hagut de trair Feijóo, que està donant cops d'última hora amb un aire desesperat. Com a mostra, el botó de les negociacions privades amb Junts, cosa que no ha agradat a les profunditats cavernàries de la premsa madrilenya. No es pot caminar un dia a pals contra l'amnistia i l'endemà amb flirteigs independentistes.

Sigui com sigui, el PP ha corregit l'ensopegada acollint-se al groller cartó pedra del terrorisme. En un vídeo de factura preescolar, els d'Alfonso Rueda caracteritzen Ana Pontón com una ambaixadora del crim internacional i l'agiten en un còctel d'imatges amb Pernando Barrena, Oriol Junqueras i Arnaldo Otegi. Els estrategs més histèrics de Gènova no han après res. La campanya popular del 23-J, fundada en la demonització de Sánchez amb apel·lacions trasbalsades a Txapote, va acabar regalant-li un milió de vots al PSOE. I és que els trucs de fira que funcionen a Madrid poden resultar contraproduents a Galiza.

Aquí hi ha un factor que no sempre s'esmenta. Feijóo va arribar al podi de Gènova tot just uns dies després que Díaz Ayuso posés el cap de Casado al cistell dels traïdors. La van acompanyar a la feina totes les capçaleres dretanes establertes a Madrid i apesarades amb les subvencions de la Comunitat. Feijóo va deixar Galiza en mans de Rueda, un home cendrós a qui tots anomenaven el dofí, el successor, la mà dreta. Ara les enquestes diuen que el cap de Rueda podria rodar a les eleccions. El cap de Feijóo penja del mateix fil.

De moment, Díaz Ayuso continua fent llenya al foc dels discursos embogits i traça una línia recta entre ETA i BNG. Per dir-ho altrament, Díaz Ayuso anima la voladura de Feijóo amb paraules dements que el faran guanyar fidelitats a Madrid per perdre-les a Galiza. Ara ressona l'eco de les negociacions amb Puigdemont. "Els votants (catalans) no són terroristes", afirmava una font anònima del PP en una filtració a la premsa. Si diumenge Rueda cau i Feijóo acaba caient, no se m'acut un epitafi més eloqüent. Per tallar-lo en marbre.