Qui no ho entén és perquè no vol. Ara que es parla de refundar Esquerra Republicana de Catalunya, diguem que el màxim error d’ERC en els darrers anys no és ni Perpinyà, ni la corona d’espines, ni entrar al govern, ni entendre’s amb altres forces, ni comunicar malament les coses, ni tibar massa cap a l’esquerra o cap a la dreta, ni aferrar-se a les cadires, ni res de tot això. La gran equivocació, imperdonable i incomprensible als ulls de qualsevol espectador, és haver fet president un unionista espanyol. Perquè si alguns dirigents no ho tenien clar, la infanteria ho tenia claríssim; votar ERC era sobretot votar independència. I entregar el volant del país al PSC-PSOE era remar en contra d’aquest ideal.

Qui no ho entén és perquè no vol. Les escissions i batusses que hi ha hagut a l’interior del partit no s’haurien esdevingut, o no haurien estat tan greus, si la llibertat de la nació hagués estat el far i i el nord de la formació en tot moment. Ni el Reagrupament de Carretero, ni la Solidaritat de l’Uriel Bertran, no haurien arrossegat gent i vots si, més enllà de les disputes personals –que diguem-ho de passada, han estat lamentables-, no hagués aflorat un abisme ideològic i estratègic fonamental. I diguem també, ja que hi som, que aquest abisme només es podrà tancar amb una reunificació sincera, cosa que en alguns llocs ja s’està produint.

Qui no ho entén és perquè no vol. Els que es posen les mans al cap per la castanya electoral, i ho comparen amb les consultes sobre la independència, encara no ho han comprès. A Catalunya prop d’un milió de persones han votat independència, i a Barcelona prop d’un quart de milió, mentre ERC en cap cas no passa de la quarta part d’això. A la manifestació del 10-J prop d’un milió cridaven independència. Hi ha qui es pregunta de forma obsessiva què passa, on van a parar tota aquesta gent, com és que no se sumen al projecte d’ERC. I ja comencen a parlar d’un sostre de vots que caldria igualar, o al qual caldria aspirar. I parlen de calcar el model de les consultes, de fitxar les persones que ho han portat, d’imitar-ne la imatge...

Qui no ho entén és perquè no vol. La veritat és molt més tossuda i senzilla. Potser només caldria copiar la pregunta. La gent ha votat molt a les consultes perquè han cregut que eren clares, nítides i no enganyaven; a una pregunta sense embuts hi responien sense embuts. La gent ha votat menys ERC perquè han cregut que era una força confosa, borrosa i enganyosa. En propietat, el degà dels separatistes no hauria d’aspirar als votants explícits del SÍ com a sostre electoral; hi hauria d’aspirar com a base mínima, com a punt de partida indiscutible. I garantit això, aleshores hauria d’anar a disputar els indecisos i els vacil·lants als altres partits. Per què ERC es troba en una situació tan surrealista? Per què es troba sospirant pels vots de gent que ja s’ha decantat rotundament per la independència?

Qui no ho entén és perquè no vol. La plena llibertat del país és avui el principal ganxo polític que hi ha al mercat electoral. No és l’únic, és clar; i si tal partit és un desastre, perdrà vots; i si es comporta exactament a la inversa del que s’espera, en perdrà més; i si oblida principis i ideals, encara més. Però la formació que algun dia aconsegueixi encarnar la lluita per la sobirania política, i ho faci de forma clara, nítida i sincera; que tingui uns líders decents i que compleixi el que s’espera d’ella; que no es perdi en estridències i pallassades; que avanci cap a la llibertat i no pas que se n’allunyi; el dia que unes sigles encarnin tot això, aquestes sigles escombraran.

El dia que algú treballi a fons, amb rigor i anhel d’unitat per la independència de Catalunya, aquesta independència li somriurà.