Si jo fos espanyola veuria la independència de Catalunya amb certa resignació i esperança. Resignació perquè no depèn dels espanyols la pertinença a Espanya dels catalans. Esperança, perquè amb la devolució dels drets dels catalans, els ciutadans espanyols podran recuperar la dignitat que l’ estat de les autonomies nascut de les brases, que no pas de les cendres, del franquisme, no els ha donat. El projecte independentista català també és això. La il·lusió de poder organitzar-nos políticament amb pulcritud democràtica, fent net de velles i viciades dinàmiques.

Diu la demoscòpia que la majoria dels catalans votarien que volen un estat independent però en canvi no hi ha una majoria que es consideri independentista. És la construcció d’un nou estat, la possibilitat de crear una democràcia avançada, de tenir un sistema judicial lliure del poder polític, un repartiment just de la riquesa, feina i cultura a l’abast de tothom, el que fa que molts catalans votin independència. I és que un nou estat permet treuren’s de sobre tanta genuflexió, tanta mesquinesa, totes les mentides de la transició, tots els criminals del franquisme, tota la impunitat de classes dirigents. I és el projecte col·lectiu més apassionant que pot viure un poble.
 
En el context polític actual ni l’Europa dels estats s'atrevirà a impedir de manera eloqüent la voluntat d’una nació del continent. Aquest cop s’han equivocat o la història els passa pel damunt, o les dues coses. Han construït un sistema pervers on els ciutadans no tenen joc polític, on el castellà s imposa a l’ escola o la crispació s’inventa. Un sistema on no tenim res a decidir, on el pressupost és el que decideix el govern de Madrid, on ara retallen en polítiques contra l’atur o ara retallen en infraestructures. Un sistema caduc que el catalans majoritàriament no volem. Per infinites raons. I ells han fet tard per inventar un projecte creïble i engrescador.
 
Si jo fos espanyola voldria que els catalans fossin independents perquè així jo tindria il·lusió en un nou projecte espanyol. Per poder fugir d’aquest model de ciutadans subsidiats, anorreats mentre els oligarques controlen el poder polític, econòmic, mediàtic. De fet la independència de Catalunya obligarà a repensar Espanya. I serà temps de fer net. Temps del win-win que deia el president Mas.
 
Essent majoria com som, només ens cal perseverança, ser capaços de no renunciar, no tenir pressa i mantenir el procés en estricte sentit democràtic, pacífic i engrescador. Com fins ara i una mica més.