El 12 d'octubre ens recorda la colonització d'Amèrica, que va començar el mateix dia de 1492. Va ser devastadora durant segles a través de la conquesta, les neteges ètniques i la reconfiguració de l'ordre sociopolític i lingüístic. Iniciada per l'Estat, la colonització d'Amèrica també va comptar amb la participació de Portugal, Anglaterra o França, així com amb processos de descolonització inacabats, com Nord-amèrica on els natius continuen vivint a reserves o a l'Àfrica, on la Françafrique encara és influent en el dia a dia dels africans.

En comptes de celebrar l'inici d'un genocidi i de l'esclavatge, caldria convertir-ho en una jornada que reconegués l'explotació colonial i el comerç triangular a través de la qual les corones van incrementar la seva reserva d'or i l'accés a matèries primeres, obrint èpoques de bonança per Europa, i essent motor de les innovacions. Per això, l'edat mitjana acaba el 1492, perquè és gràcies a l'explotació que vam poder créixer per sobre de qualsevol altra regió i imposar-nos militarment.

Espanya va conquerir el que se'n deia Abya Yala, regions avançades amb cosmologies molt fortes i tecnologies que no es van veure a Europa fins més tard. Es coneix, per exemple, que l'imperi Maia tenia un sistema de canals molt avançat que li permetia gestionar un sistema d'agricultura complex fa 2.100 anys, molt més d'hora que els europeus. Durant la colonització va seleccionar els coneixements que li servien, els va exportar i a l'hora va canviar el sistema de pensament a través de la imposició cultural amagat sota una dialèctica civilitzadora.

Diferents onades de lluita pels drets fonamentals, i d'aixecaments anticolonials, van precedir a la lluita per l'emancipació al segle XIX. Una emancipació que duien Simón Bolívar o José de Sant Martí, que eren criolles o castissos, és a dir, europeus a Amèrica o fills d'europeus amb mestisses. Mai es va donar una veritable descolonització de les classes racialitzades –indígenes o descendents d'esclaus-, sinó que la majoria van continuar a càrrec dels treballs precaris. I les empreses espanyoles encara tenen molt de pes als països, ara en conjunt amb els Estats Units.

A l'Àfrica, l'Estat va tenir poques colònies, tot i que en manté. Són les Illes Canàries, el Sàhara Occidental, Ceuta i Melilla o Guinea. Totes són resultat de les seves conquestes, algunes que ni tant si vols estudiem a l'escola. Jo, de fet, em vaig assabentar que Guinea Equatorial havia estat l'última colònia d'Espanya als moviments antiracistes, el primer any d'universitat. Imagineu la manca de reconeixement històric que estudiàvem com a fi de la colonització les "pèrdues" de Cuba i Filipines. A més a més, no hem d'oblidar que es parla de Barcelona com la metròpoli colonial de Guinea, i que encara cantem cançons com la d'El meu avi, una havanera que fa referència al nostre passat colonial, essent els grans apotecaris catalans, per exemple, hereus d'un imperi farmacèutic al continent americà. Catalunya també té pes en aquesta història, i hauria de liderar la lluita pels exercicis de reconeixement de les lògiques imperialistes espanyoles, que també han suposat la pèrdua cultural i lingüística arreu de l'Estat.

Avui en dia les persones descendents d'esclaus – persones afrodescendents majorment - encara pateixen tot de greuges. Un racisme estructural i institucional que els condemna a viure per sota de la mitjana de vida de la població blanca, exclusió social i discriminacions de tota mena. Però això no s'acaba aquí, les persones immigrades que no són blanques (inclús si són riques) també pateixen greuges. L'origen de la població que viu al carrer és majorment migrada. Hi ha grans comunitats d'africans compartint condicions de vida i treball indignes per tot Espanya. I també hi ha polítiques que activament exclouen, posen en perill i limiten el seu projecte de vida.

Les comunitats d'immigrants i els seus descendents estan organitzades i treballen per millorar les condicions de vida del que en diuen "comunitat" i cada 12 d'octubre convoquen manifestacions anticolonials. La Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya (CNAACAT) ha organitzat un dinar popular pels germans i germanes que viuen al carrer, una concentració sota l'Estàtua del General Prim a les 16:00 hores, rere de la qual s'uneixen a una manifestació anticolonial a Colon a mitja tarda. És important escoltar les seves reivindicacions, que van des de les morts de persones al mar, l'externalització de fronteres o la permanència d'homenatges a personatges vinculats a l'esclavatge.

Països Baixos va disculpar-se per l'esclavatge el 19 de desembre de 2021. Alhora, va fer una dotació de gairebé 250 milions d'euros per a polítiques de memòria històrica. Aquest territori se suma a països com Bèlgica, França, Gran Bretanya o Alemanya, tot i que les propostes han estat insuficients i tampoc reconeixen les estructures neocolonials.

El pla de la Unió Europea (UE) contra el racisme que es va aprovar ara fa tres anys, després de la mort de George Floyd, demana als estats membres que adoptin plans nacionals que reconeguin el seu passat colonial amb l'objectiu d'abordar el racisme estructural. Entre les mesures necessàries es troben reparacions als països i als descendents de l'esclavatge, així com un currículum escolar detallant els crims comesos per facilitar la comprensió de la realitat.

Una disculpa no és suficient, calen reparacions, accions de memòria històrica i transformar les dinàmiques de poder nord-sud global, però és un primer pas necessari. Nosaltres no només som lluny d'aquest primer pas, sinó que la jornada nacional d'Espanya commemora l'imperialisme i el racisme occidental que es va globalitzar el 1492.