Avui s’ha presentat el Pacte Nacional per la Llengua a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Les principals entitats de defensa de la llengua -Òmnium i Plataforma per la Llengua-, sindicats, patronals, teixit cultural, partits i Govern s’han posat d’acord per impulsar el català en tots els àmbits i garantir que la nostra llengua recuperi l’ús social en un moment complicat com l’actual. El pacte, amb una inversió que supera els 255 milions d’euros, pretén garantir l’ús de la llengua en tots i cadascun dels àmbits que afecten el dia a dia de la ciutadania.

Aquest pacte, impulsat per Esquerra Republicana, és la resposta que el país necessita en un moment en què la disminució de l’ús social de la llengua és una realitat. No és el 100% de l’acord que hauríem volgut, i caldrà observar de molt a prop quina aplicació real en fa el Govern de la Generalitat. Però és un acord bo i necessari. El català es troba en un moment delicat a causa de molts factors que estan impactant en la societat catalana. És una llengua molt més forta que les de la majoria de nacions sense estat, i més, tenint en compte la història d’aquest país. Però ho ha estat, precisament, perquè a cada moment el país ha sabut detectar les amenaces contra el català i posar-hi remei. L’ús social habitual de la llengua ha passat del 48,5% de la població el 2003 al 39,5% el 2023. Es tracta d’una realitat que cal afrontar i fer tot el possible posar-hi remei.

Cal una estratègia de país que impliqui tothom i que interpel·li tothom. Aquesta és la importància del Pacte. Perquè només enfortirem el català i n’assegurarem el rol com a llengua de referència del país si, a més de les mesures que pugui impulsar l’administració, totes i tots remem en la mateixa direcció. Més enllà d’augmentar el nombre de persones que coneixen la llengua, els principals reptes del català són augmentar-ne el nombre de parlants habituals i fer-lo més present en l’àmbit digital i audiovisual. Que a Catalunya cada cop més gent parli en català i que s’hi pugui viure plenament en català. I això només serà possible si tothom -societat civil, administració, mitjans de comunicació, sector educatiu, sector sanitari, els centres de treball... anem a l’una. El català només se’n sortirà si fem pinya a favor de la llengua.

Es poden tenir discrepàncies polítiques en aquest i en altres temes, i veurem quina resposta col·lectiva donem a atacs com la sentència del 25%, però això no pot ser una excusa per no sumar a favor del català. El que ens uneix de debò és el futur de la nostra llengua. El català es mereix unitat i determinació. Ara toca arromangar-nos, perquè el Pacte Nacional només és el principi. La política d’habitatge, el model de desenvolupament econòmic del país i l'amenaça de l’extrema dreta (per posar-ne només tres exemples) no són pas neutres, en l'àmbit lingüístic. Cal, doncs, treballar i revertir la situació actual per tornar a posar la llengua al lloc que es mereix.