Has arribat amb el setembre, quan el nou curs encara està per estrenar. Tu tens per estrenar una vida sencera. L'aniràs desembolicant a poc a poc, en descobriràs les joies i també les misèries. A vegades la vida et farà pessigolles i a vegades et farà mal. Però entendràs que l'excursió val la pena fins i tot quan el camí fa pujada.

Fa poc vaig veure un vídeo en què una sèrie de persones donen consells a persones més joves. "Les rodetes de les bicis són per a criatures", diu una nena de set anys. "No deixis que ta mare et llenci els Lego", adverteix un noi de divuit. "No ets tan lletja com et penses", diu una de dinou. "Que puguis menjar tant com vulguis en un bufet lliure no vol dir que hagis de menjar tant com puguis", aclareix un de vint anys. "Fes una còpia del disc dur", ordena un de 29 anys. "Deixa de preocupar-te de què pensen els altres, no estan pensant en tu", diu una de 47 anys. "Gasta tots els teus calés; si no, els teus fills ho faran per tu", diu una senyora de 85. "Fes amics més joves, o se't moriran tots", recomana una dona de 91 anys. Finalment, un senyor de 93 ens diu que no hem d'escoltar consells, perquè "ningú sap què dimonis fa".

Com va observar no sé qui, els éssers humans no demanem néixer, no sabem viure i no volem morir. És ben estrany, tot plegat. I màgic. La teva vida, Berenguer, tindrà el sentit que tu li vulguis donar. Jo et recomanaria que intentis ser bona persona, que aprenguis moltes coses i que no tinguis por d'estimar. Estimar et fa patir, sí, però privar-te de l'amor per evitar el dolor és un doble error. Fins i tot des d'un punt de vista egoista, tenir a prop persones que t'estimes i que t'estimen és la millor inversió del món: sempre arriba un dia que les necessites molt.

A casa et parlaran de l'avi que no has conegut però que portes dins. I te l'arribaràs a estimar tant com ell t'hauria estimat a tu. Tant com ell estimava la teva germana i el teu cosí. Berenguer, has tingut la sort immensa de néixer en una família preciosa, i en un país on hi ha pau. Si haguessis anat a parar en un altre racó del planeta, les coses potser haurien estat molt pitjors. Com va escriure Joana Raspall en un poema deliciós, hem de tenir les mans ben obertes per ajudar els qui fugen de la guerra i de la pobresa: "Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d'ell podria ser teva".

Benvingut, Berenguer. Això tot just comença.