Reformulem aquella antiga pregunta d'atac a altes hores de la matinada que diu "estudies o treballes?". L'adaptem al moment i al debat polític? Aquí una proposta: estudies una reforma de la constitució espanyola o treballes per fer possible que el teu país avanci i pugui decidir lliurement? Aquesta és la qüestió. O una cosa o l'altra. Preguntem-ho, doncs. És una bona manera de començar una conversa política, una bona fórmula per iniciar una relació basada en la sinceritat i la confiança mútua. El contrari és enganyar i crear falses expectatives abocades a un fracàs ràpid i flagrant.

I si reformem la Constitució? Aquesta és una pregunta que últimament s'han tret de la màniga uns socialistes desorientats ben bé en tot menys en la seva ferma convicció en no permetre que res de significatiu no es mogui en l'actual relació Catalunya-Espanya. I d'aquí aquest esquer absurd, encaminat a distraure l'atenció d'uns, a burxar en l'immobilisme d'altres que tapa el propi i a crear falses esperances als més ingenus. En definitiva, ganes d'enredar amb el comodí del públic sempre a disposar.

Que el PP diu que no (com estava cantat que farien)? Els socialistes ja poden dir que el problema són els uns i els altres (partits catalanistes i PP), que es veu que no volen dialogar. Que el PP tenia un rampell impensable i deia que sí? Au a trencar el fràgil front català pel dret a decidir i a obrir un procés interminable que acabaria fa no fa com el procés de l'Estatut, o pitjor. A això segon hi ajudaria el poder territorial de PP i PSOE, sempre prest a rebaixar les demandes catalanes, siguin quines siguin i pel simple i fonamental fet de procedir de Catalunya.

Per cert, que així com acostuma a ser fàcil clissar els fantasmes de discoteca que encara tiren d'allò tan passat i vist i magrejat i superat de "estudies o treballes?", trobo que és força accessible desemmascarar els qui ara encara tiren d'una proposta de reforma constitucional com a pura tàctica persuasiva. Pregunta clau: quina reforma i amb quin contingut? I si davant d'això la resposta és el silenci, l'enuig ("¡la duda ofende!") o la inconcreció i un entrebancar-se neguitós amb la llengua, ja ho saben: mirin cap a una altra banda. Es faran un favor a vostès mateixos i, en el fons, també a ells. Ningú no perdrà temps per no res.