La pantomima de la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez ha estat un win-win per a tothom. Vox s’homologa davant els votants més espanyolistes de tot l’espectre electoral, de dretes a esquerres, aixecant la bandera –hi ha coses que no canvien– de la unitat de la pàtria i la supremacia a la llengua espanyola, dos valors eterns i sagrats que sempre donen rèdits electorals.

La coalició de govern PSOE-Podem capitalitza el rebuig a l’extremisme mentre el PP xiula amb les mans a la butxaca. I –paradoxalment– la causa catalana també ha tret profit del vodevil Tamames, car Pedro Sánchez l’ha fet servir d’excusa per deixar amb un pam de nas els eurodiputats que havien viatjat fins a Madrid per avançar en la investigació del Cas Pegasus.

Els mitjans d’obediència espanyola han menystingut la visita i l’han bandejat als seus espais informatius. Tanmateix, a Europa el tema de l’espionatge amb Pegasus i Candiru és un cas gravíssim que afecta els drets fonamentals, i no s’ho prenen a la lleugera. Per això es va crear una comissió d’investigació al Parlament Europeu i també per això aquesta comissió va driblar les maniobres d’Espanya per evitar incloure l’Estat dins la llista d’indrets a visitar per obtenir informació que serveixi per esclarir aquest escàndol.

Espanya és de lluny l’estat europeu que més ha fet servir Pegasus i Candiru per espiar, vigilar i fins i tot plantar proves falses per combatre la dissidència política, posant-la al mateix nivell del terrorisme o el narcotràfic. Una aberració democràtica que no pot quedar impune si volem que el marc de drets i llibertats de la Unió Europea es dissolgui com un glaçó al sol. No està sola, però. Altres membres del bloc comunitari com Hongria o Polònia també tenen la lupa a sobre per aquest tema.

La data del viatge es coneixia des de fa setmanes, però el govern va actuar amb astúcia i va situar la moció de censura el mateix dia de la visita. Així, l’excusa estava servida per esquivar la missió dels eurodiputats i limitar la interacció a un secretari d’Estat i prou. Els parlamentaris europeus van romandre hores tancats en una sala esperant l’arribada dels interlocutors espanyols, però mai no van arribar a presentar-se, més enllà d’alguns diputats catalans i del president Aragonès, que sí que va comparèixer. 

L’eurodiputada que encapçalava la delegació va marxar visiblement molesta per un desplaçament inútil a Madrid que es podrien haver estalviat. Altres membres de la delegació van preferir recórrer a la ironia i destacar el pernil que els havien servit per fer més agradable l’espera. Una cosa es van emportar a Brussel·les, però: el convenciment de l’absolut desinterès de l’Estat espanyol per desmentir les acusacions o aclarir quin ús es va fer dels programaris espia.