Fa només una setmana (només una setmana!) celebràvem el primer dia de la República catalana. Avui lamentem, no només que Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i mig Govern són a presó, sinó que també hi ha una ordre internacional de detenció del president Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Ponsatí i Puig. Sobre ells recauen suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Els fets passen tan de pressa que pràcticament no hi ha temps ni de pair-los.

El corresponsal d’Al Jazzeera a Barcelona, Andrew Simmons, ho deia en un directe des de la plaça Sant Jaume aquest divendres. “Milers de persones concentrades –les mateixes que el 27 d’octubre festejaven la proclamació de la independència- avui clamen, set dies més tard: “Llibertat presos polítics”, “Ni un pas enrere” i “Vergonya d’Europa”.

"El govern espanyol ha entrat en guerra amb la democràcia a Catalunya”. Són les paraules de l'analista polític, Owen Jones, en el programa de debat polític de la BBC, el BBQ Question Time, que divendres es va centrar en el procés català. Jones va explicar que “no importa si estàs a favor o no de la independència; el fet és si dones suport a què els catalans determinen el seu futur lliurement sense que se’ls arrossegui escales avall o se’ls expulsi dels col·legis electorals”.

No ha estat l’única veu que s'ha posicionat mentre Europa mira cap a un altre costat. La periodista alemanya Krystyna Schreiber explicava avui que la ràdio pública del seu país, la MDR, ha criticat durament la passivitat de la UE en el conflicte català. En la intervenció s’ha qüestionat (i molt) el rol dels presidents Juncker i Tusk. “On eren els presidents de la Comissió i del Consell Europeu quan el govern espanyol va bloquejar connexions d’Internet i telèfon, i va reduir a cops a gent pacífica? No és la Comissió Europea àrbitre? Té la intenció de mirar de manera tranquil·la com el govern espanyol fica a la presó a líders polítics, a 600 quilòmetres de casa seva, i com aquests es converteixen en màrtirs?".

Simon Jenkins, columnista del The Guardian, també apunta en un interessant article que “Catalunya no és el malson d’Espanya, sinó d’Europa”. I titlla “d’absurda” la reacció d’acusar de delictes desproporcionats i d’empresonar als líders del govern català, quan cap enquesta havia donat la majoria independentista. "I quan tots els processos s’han fet sense recórrer a la violència, a diferència de Madrid amb l’intent d’impedir el referèndum”. Jenkins termina advertint que el procés català “no és una petita dificultat local. És una horrible advertència” del que pot arriba a passar en altres parts d’Europa.

Quina democràcia ens queda quan no hi ha solució dialogada possible a un conflicte polític? Quan el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, afirma tranquil·lament que “prou paciència ha tingut ja l’estat de Dret amb el procés català”? Quan cap líder europeu és capaç d’aixecar la mà per mediar en l’assumpte?

Només l'acció de la gent al carrer, la resistència pacífica perllongada en el temps pot fer que les mirades externes que ara consideren aquest assumpte "un afer intern" acabin prenent partit. “La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives”, dèiem en l’editorial conjunt que vam signar diversos mitjans, moments després d'aquest dur atac a la democràcia.

A més repressió, més gent al carrer enfortida i disposada a actuar. Cada acció destinada a afeblir l’independentisme provoca una reacció oposada. Europa no pot restar en silenci mentre un govern, democràticament escollit a les urnes, es veu obligat a exiliar-se a un altre país i els seus líders són empresonats. Cal que entengui que aquest conflicte no és local i que, a la llarga, pot esdevenir de dimensions més grans. 

Owen Jones va acabar la seva intervenció a la BBC amb una sentència contundent que va guanyar-se l'aplaudiment del públic en directe: “Si a Escòcia se li hagués negat el seu dret a expressar-se lliurement a les urnes, hauria estat un escàndol. Europa hauria de dir al govern espanyol: prou ja d’insultar als votants, de tancar a presó els seus dirigents, prou els atacs a les llibertats civils. Al marge del que pensin sobre la independència, això ens hauria d’unir a tots”.