Avui dilluns 14 de gener els periodistes que segueixen la política catalana reben ben d’hora un sms ben curt: “URGENT: Avui a les 12 hores roda de premsa a la seu nacional. Gràcies”. El mateix text es rep a les redaccions de tot el país via correu electrònic. Què passa? Alguna novetat amb en Duran i Lleida? Els caps truquen als redactors. Els redactors pentinen Twitter i comencen a enviar missatges a tort i a dret. Ningú no els hi agafa el telèfon. Res. A partir de les onze els dos bars propers a la seu d’Unió al carrer Nàpols estan plens de gent. Periodistes habituals, dels de cada roda de premsa, i d’altres que venen com a paracaigudistes. Camions amb connexió via satèl·lit aparquen com poden al carrer Almogàvers, complicat tan a prop del jutjat. Hi ha l’ambient de les grans ocasions, passarà alguna cosa. “Em recorda allò d’en Carod a Perpinyà”, diu un dels periodistes més veterans.

Comença a córrer per Twitter que algun web de Madrid diu que Josep Antoni Duran i Lleida dimitirà. No es coneix el motiu. La majoria opinadora apunta al cas Pallerols. D’altres recorden que el senyor Duran ha tingut problemes de salut en el passat recent. Els tallats se succeeixen i a dos quarts de dotze s’obre la porta de la seu d’Unió, entra la turba periodística, deixant la vorera plena de burilles.

A les dotze en punt se senten flaixos de fotògrafs, Duran entra a la sala de premsa acompanyat del secretari general del partit, Josep Maria Pelegrí i de la plana major d’UDC que s'asseu a primera fila. Duran compareix sol davant les càmeres. Declaració sense preguntes. Després de dotze minuts de discurs en què dóna les gràcies a tothom i recorda el mestratge del president Pujol, només una menció protocol·lària al president Mas i aquesta sentència: “Després de tants anys dedicant-me a la política i al país és moment de dir prou, deixo la política, deixo pas a les noves generacions: a partir d’ara el secretari general prendrà les meves funcions fins al proper congrés del partit que es farà aquest 2013”. Cap altra menció, ni a escàndols ni a salut. S’aixeca. Flaixos. Periodistes que pregunten tots a la vegada mentre Duran es posa bé la corbata i fuig entre el caos. Teló.

Aquesta mateixa tarda Antoni Castellà presenta la seva candidatura a president del comitè de govern d’Unió i proposa Titón Laïlla de secretària general. L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, li dóna suport l’endemà, també els membres d’El Matí. Dies després Josep Sánchez Llibre i d’altres duranistes com Jordi Casas anuncien la seva baixa d’UDC. Diumenge, un grup d’intel·lectuals publica un article a tots els diaris catalans fent una “Crida nacional a Unió”. Es parla que Duran a partir d’ara es dedicarà a assessorar empreses espanyoles sobre comerç exterior. La classe política catalana acull la retirada amb indissimulada alegria, sobretot a Convergència Democràtica i a Esquerra Republicana. Bé, sense arribar a l’eufòria: ara ja no hi ha excuses en el nostre bàndol.