En els darrers mesos hem observat com, en nombroses mobilitzacions contra actes de l’extrema dreta, s’han produït identificacions, sancions i fins i tot detencions de persones que hi participaven. Alhora, en aquests mateixos contextos, s’han sentit crits, càntics i s’han vist salutacions feixistes i nazis que, en la immensa majoria dels casos, no han tingut cap resposta policial.
Aquesta diferència de tracte genera preocupació i planteja dubtes més que legítims sobre la neutralitat de l’actuació policial i sobre la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania per part d’aquest cos. Aquesta diferència de tracte no és anecdòtica, és sistemàtica i molt preocupant, arribant a l’extrem que hem pogut veure aquests darrers dies: els Mossos d’Esquadra i el Govern han desplegat un dispositiu ingent per tal de garantir que membres d’extrema dreta puguin assetjar una escola pública fent concentracions davant per boicotejar un extraescolar d’àrab, cometent un més que evident delicte d’odi amb protecció policial, i provocant incidents contra els infants de l’escola, els pares i mares del barri, que han sortit indignats a protestar. Fets que els agents dels Mossos han aprofitat per agredir de forma gratuïtat al veïnat que protesta i fins i tot a un regidor.
Davant d’aquesta situació és un exercici necessari i imprescindible que el Govern de la Generalitat i la Conselleria d’Interior facin un exercici de transparència sobre aquesta gestió i que els catalans i catalanes podem decidir si volem seguir abocant recursos públics a facilitar que el feixisme campi lliurement per les nostres places i carrers.
És per això que la CUP pensem que és imprescindible aturar aquesta sagnia de recursos públics destinats a protegir discursos d’odi i a generar inseguretat a barris i pobles. I per fer-ho cal, primer de tot, posar blanc sobre negre als recursos públics que es dediquen a protegir l’odi i sobre el biaix d’actuacions dels Mossos d’Esquadra segons la ideologia. Per això hem demanat al govern que informi sobre quantes persones han estat identificades, sancionades o detingudes en aquestes mobilitzacions, quantes ho han estat mentre protestaven i quantes actuacions s’han dut a terme contra aquells que han participat en aquests actes difonent discursos d’odi, racistes i discriminatoris.
Coneixem perfectament a què juga el Govern en aquesta qüestió, parla de radicalisme i expressions violentes, generalitza i intentar dur-ho al terreny de la neutralitat, però la realitat i la història són tossudes, i si una cosa ens ha ensenyat és que davant el feixisme tota neutralitat és complicitat. Ja n’hi ha prou d’argumentar que només s’actua contra persones violentes mentre no hi ha cap intervenció davant consignes feixistes, salutacions nazis o discursos d’odi que atempten directament contra els drets fonamentals; aquesta també és una forma de violència, fins i tot tipificada com a delicte tant en tractats internacionals i en el Codi Penal Espanyol.
La ja prou suada cita de Parlon i del govern, que no per repetir-la mil vegades serà mai veritat, “aquest govern actua contra els violents i els discursos d’odi”, amaga unes actuacions policials que sempre són a favor de l’extrema dreta, sempre protegint que aquesta pugui propagar, difondre i exercir l’odi, desplegant consignes feixistes i racistes. I és que qui ha de garantir suposadament l’ordre està convertint l’extrema dreta en la minoria a protegir, l’opressor en l’oprimit, obrint el camí a la impunitat i a la persecució de les minories socials.
I tornem a les dues bares de mesurar, el que preocupa no és només qui és sancionat, sinó, i sobretot, qui no ho és. Perquè quan es reprimeix l’antifeixisme i s’ignora l’odi organitzat, el missatge que es transmet és que l’extrema dreta és un col·lectiu legítim i especialment vulnerable al que cal protegir davant el rebuig social que genera. I per nosaltres, per la CUP, això és incompatible amb un estat de dret i amb una democràcia que es consideri plena.
I és que la qüestió de fons és aquesta: per què no se sanciona i persegueix els discursos d’odi? Per què si ets d’extrema dreta pots actuar impunement assetjant professorat i alumnes menors d’edat? I per què, en canvi, si ets un menor que defenses la teva escola, una veïna del barri o un regidor antifeixista has de rebre cops de porra, detencions i sancions?
Cal doncs urgentment obrir de bat a bat aquest debat, fins quan es protegirà les expressions feixistes d’aquells que ens volen empresonats, il·legalitzats, atonyinats o llançats en cunetes de carreteres? I per què fins al moment, el govern els empara i protegeix, i si no és així que responguin: quants d’aquests discursos d’odi i discriminació estan sent investigats? Quantes persones que participen en aquests actes d’expressió feixista han estat detingudes? Quantes han estat sancionades?
Mentre el Govern no respongui a aquestes preguntes el balanç de les seves actuacions és tan alarmant com els recursos públics que s’hi destinen. Senyors i senyores del PSC, senyors i senyores del Govern, senyors i senyores dels Mossos d’Esquadra, ja n’hi ha prou de pagar-los la festa.