«Fake news» i censura

«En el cas espanyol, no he vist què ningú s’escandalitzés gaire amb totes les intoxicacions de la premsa de Madrid contra el sobiranisme els darrers quinze anys»

13 de gener de 2017
Fa dies que quan sento que per fer referència a la victòria de Trump algú es refereix a tot això de les fake news (notícies falses) el què visualitzo són totes les portades que El Mundo ha dedicat al llarg de la seva història a dir que el castellà era perseguit a Catalunya o que Xavier Trias i Artur Mas tenien comptes bancaris a Suïssa. També em venen a la memòria les portades de l’ABC o La Razón relacionant jihadisme i independentisme, o les notícies a pàgina sencera que donaven per bona la resposta manipulada de la Comissió Europea sobre Catalunya a cinc dies del 27-S. I tot això sense oblidar les enquestes probablement inventades de El País en què donaven com a segon a Ciutadans a les eleccions espanyoles de desembre de 2015.

Em refereixo a aquests casos perquè potser que parlem clar: de notícies falses o enganyoses n’hi ha hagut i n’hi haurà tota la vida, si en algun ambient molesten tant les anomenades fake news (com a conjunt) no és perquè no expliquin la veritat, sinó perquè no les controlen. En el cas espanyol, no he vist què ningú s’escandalitzés gaire amb totes les intoxicacions de la premsa de Madrid contra el sobiranisme els darrers quinze anys. Això sí que han estat autèntiques fake news. Hauríem de tenir més present que La Razón mereix tan poca credibilitat amb les seves notícies sobre el procés com RT amb les seves informacions sobre Hillary Clinton.

Les notícies falses, em semblen menyspreables, clar. I en el context internacional, no crec que sigui massa bona idea donar difusió a cap notícia de mitjans com Breibart, Russia Today (RT) o Sputnik News a no ser que siguin informacions molt contrastades. Ara bé, tinc la sensació que el concepte de fake news serà l’excusa d’una part de l’establishment per començar a donar passos cap a la censura a Internet al món occidental.

“Tu no, que el teu mitjà sou fake newsdeia Donald Trump a la seva primera conferència de premsa de 2017 rebutjant contestar a un mitjà contrari a les seves tesis i que ha publicat informació que podrien exposar la seva connexió real amb Rússia.

Rebutjant contestar a un periodista per ser fake news, Trump dóna la volta al sentit original del concepte creat per la intel·lectualitat occidental per a combatre’l a ell i a Putin i poder explicar-se la victòria del magnat nord-americà. I és que el concepte de fake news engloba les notícies falses, clar, però també les que no agraden o les interpretacions que encara no formen part del mainstream.

La batalla pel control de la “veritat” doncs serà creixent i les llibertats que hem viscut a Internet a través de les xarxes socials poden ser laminades a Occident amb les fake news com a excusa. Si passa, els perdedors, com sempre, seran les minories nacionals i les oposicions democràtiques d’arreu i més valdrà que els catalans ja tinguem un estat al darrere. Cada cop que ens referim a les fake news per explicar la victòria de Trump o el Brexit, Putin aplaudeix: sap que la justificació ideològica de la censura està un pas més a prop.