Un nou 25-N ens interpel·la al calendari, el primer després de la vaga feminista, el 8-M més combatiu. El cicle no s'atura, i les morts, maltractaments i amenaces contra les dones i tota diversitat sexual i de gènere no normatiu, tampoc. Les xifres esfereïdores d'assassinats i d'altres violències, incloses les inseguretats invisibilitzades, activen alarmes, sí, però la reacció no acaba de ser efectiva.

Les polítiques d'igualtat de les darreres dècades només van gratar la superfície, no van modificar ni molt menys guarir el dany estructural. I les lleis i planificacions més modernes, o no s'han acabat d'aplicar o tampoc s'han mostrat prou efectives. Un indicador il·lustratiu: els feminicidis perpetrats a l'Estat Espanyol en els darrers 15 anys superen la xifra de 1000 dones assassinades, quadruplicant les morts per atemptats terroristes, i en canvi l'amenaça no aconsegueix des de les institucions un autèntic i seriós plantejament global eficaçment planificat ni en termes de seguretat clàssica ni de seguretat alternativa.

Per això davant del perill i desprotecció comença a posar-se en marxa, des de baix, l'autodefensa feminista, un fenomen d'autoorganització popular a observar. El debat sobre com s'ha de plantejar la seguretat amb perspectiva de gènere obre un nou univers que va molt més enllà de l'actuació policial. No tan sols pel que aporta l'ampli concepte de seguretat humana, relacionat amb els drets, sinó perquè inclou aspectes funcionals de configuració de l'espai públic tan prosaics com la il·luminació o la inexistència de culs de sac.

El sociòleg Johan Galtung, expert en resolució de conflictes, distingeix les violències directa, estructural i cultural i és evident que la violència patriarcal i masclista contra les dones i contra la diversitat sexual i de gènere és plenament present a cadascuna de les tres categories. I en enfront d'aquesta pandèmia, tenim la clau per fer-hi front i aturar la barbàrie: el feminisme. El feminisme com a revolució, amb capacitat per descentrar i deconstruir. I construir des d'un altre paradigma. Feminisme que ha de travessar totes les polítiques públiques. Incloses, i molt especialment, les de seguretat. Perquè si constatem que l'actual sistema jurídic està impregnat del patriarcat, el sistema de seguretat, especialment el policial, ho està més encara.

Fa pocs dies Badalona aportava l'experiència d'impulsar un model de seguretat amb perspectiva de gènere, al Congrés Internacional sobre una altra seguretat possible organitzat pel centre Delàs. L'entrada d'un ajuntament del canvi a aquesta ciutat metropolitana, el juny de 2015, va interrompre un període lepenista de retallades i foscor democràtica, precipitant un procés de transformació municipalista que posa les persones al centre de la política, en tots els àmbits de la vida. Destaquen els canvis en les polítiques d'igualtat, amb la posada en marxa d'un Pla estratègic Feminista, i en les de Seguretat, impulsant un nou model més democràtic i participatiu, i més efectiu en la prevenció i resolució de conflictes. En el marc d'aquesta perspectiva d'innovació transformadora, ens vam proposar travessar seriosament aquest nou model de seguretat pel feminisme.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona i la professionalitat de la consultora QSL i col·lectiu+, Badalona té ara damunt la taula el primer plantejament que impulsa l'apropiació, de manera integral i gradual, de la perspectiva de gènere, diversitats i interseccionalitat, convivència i cohesió social en el nou model de seguretat ciutadana. Dissortadament el model badaloní ha sofert una aturada política que desitgem temporal, però altres municipis com Madrid treballen en una línia semblant. Una altra seguretat sí que és possible, i travessar les polítiques de seguretat pel feminisme és el camí.