El món no gira fi i hem de posar-hi remei. En els darrers dies, la cursa electoral americana ens ha portat un fet insòlit: la primera dona candidata i amb opcions reals de ser presidenta dels EUA. Inexplicablement, la candidatura de Hillary Clinton ha anat acompanyada d'una cantarella que deia que les dones no es mereixien que fos ella la primera presidenta de la història. Que hi havia candidates millors, que quina llàstima, que així no anem pas bé, que quin despropòsit i quina vergonya pel gènere femení.

Trobem la mar de normal que a les dones se'ls exigeixi una meritocràcia que mai no hem exigit als homes. I mentrestant, anem deixant per més endavant la sacsejada profunda que ha de patir la societat. I no, és ara. És aquest 25 de novembre, aquest 2016, sense més dilació, quan cal reivindicar el feminisme com la gran revolució que ho canviarà tot. Una revolta que lluita per uns drets humans que són negats per sistema a totes les dones del món, també a casa nostra, per molt que ens vulguem vestir d'éssers raonables, cultes i civilitzats.
 
Tothom hauria de ser feminista. I això és un desig per construir un món millor, però també és el títol d'un llibre imprescindible de Chimamanda Ngozi Adichie. Llegiu-lo. Penso, com la Natza Farré, que hauria de ser de lectura obligada a les escoles: és curt, fàcil d'entendre i tota una plantofada als morros de la masculinitat que ostenta el poder des de fa segles. El món ens ho agrairà: si tots fóssim feministes, eliminaríem de soca-rel les desigualtats de gènere, el menyspreu i la superioritat malaltissa del masclisme. I evitaríem que cada dia hi hagi centenars de milers d'assassinats sota l'aixopluc d'aquesta infàmia.