Per la Mare de Déu d'Agost, a més a més de la de Gràcia, que any rere any és la que té més ressò mediàtic, ara amb xarxes incloses, és el dia que hi ha més Festes Majors. Al meu poble, per exemple. Tot i que nosaltres hi tornem a l'hivern, a fer-ne. Torregrossa, escrivia Josep M Espinàs, sempre ha tingut fama de bones festes majors, sobretot les que es programaven al malaguanyat Casal, un espai d'oci envejable, que no era en cap altre lloc, i no m'ho fa dir pas l'apassionament, sinó l'objectivitat. Amb sala de cinema i ball per a l'hivern, sales de joc i una grandiosa cafeteria, comptava també amb sala d'espectables, ballaruga i cinema per a l'estiu. Amb bon temps, doncs, tot a la fresca. Qui ho tenia, això?

Però si qualsevol altre poble o ciutat hagués tingut un espai semblant, l'hauria rehabilitat; com ha fet, per exemple Mollerussa, que és a tocar, amb L'Amistat. Nosaltres, no: a terra! I els veïns sabem per què. Tot i això, les festes majors, adaptades als nous temps, les hem mantingudes. Ai las! I dic adaptades als nous temps perquè aquella Festa Major que retratava el disc de la Trinca ens introduïa en la moda de les retroaccions, amb la voluntat de mantenir viva la tradició: gegants, autoritats, ofici, ballarugues, sardanes, envelats, dinar monstruós, cansament i cop de vent final. I, sobretot, firetes, que, en uns verals com els nostres, fan tanta o més festa que les orelletes.  

Avui, a l'hora de preparar la festa, l'alegria que ens omple quan la vestim amb els nostres propis draps ens dona més satisfacció que no pas l'atracció que ve de fora, per això potser ja cal començar a deixar-se de circuits comercials i fer que la festa sigui esforç de tothom, un fragment de la vida de cadascú posada al costat de la il·lusió dels altres. Llavors és quan tothom es retroba i quan amidem els mateixos valors: llavors és quan som capaços de descobrir què tenim i què sabem fer. I és que la Festa Major no és només rialles i música i gintònic en espais oberts, això n'és el resultat, sinó que per damunt de tot evidencia que aquella comunitat que la celebra és viva, perquè és participada.  

Però la d'enguany, les d'enguany, de Festes Majors, no han pogut pas evitar de fer present en totes les converses la política. Aquesta setmana Madrid constitueix Corts Generals, i l'independentisme amb representació parlamentària decidirà la legislatura. De moment, incògnita. Ara bé, entre l'opinió publicada i la xerrada, tothom hi diu la seva. Però no ens enganyem, la negociació, que és complicada, demana discreció. Per raó de la política, doncs, la Festa Major d'enguany no ens l'hem pas poguda prendre com un embriagador oblit de la quotidianitat. Què hi farem! Quan s'acabi tornarem a la feina i veurem que el solc encara hi és; atents i expectants, això sí, quan dijous el Congrés dels Diputats aixequi el teló.