La Formació d'Adults ha sigut un element de minimització de les desigualtats educatives i socials al llarg de la història. El perfil de les persones i els continguts han variat però en aquest moment cal potenciar orientat a les necessitats de cada persona i per donar el sentit primogènit de mentoria educativa i social.

En els darrers cents anys els centres de Formació d'Adults han contribuït a l'alfabetització de persones adultes que no van accedir al sistema educatiu formal, a la normalització del català, amb un impacte molt positiu per a les dones. Inicialment en mans de les ordes religiosos i la societat civil fins a principis del segle XX. La Mancomunitat de Catalunya va liderar un impuls a l'educació i a la cultura. La Segona República va intentar fer de la política pública de l'educació per a tothom la seva prioritat. Durant el llarg franquisme la societat civil i els ajuntaments mantenen les escoles d'adults.

L'índex d'analfabetisme a Catalunya l'any 1900 era de 75% i actualment entorn del 2% malgrat l'increment de la població, l'increment de l'esperança de vida i les migracions interiors o globals. A Catalunya, segons dades oficials publicades, unes 100.000 persones (1.4% de la població) no saben llegir ni escriure. Hi ha molts estats del món on la taxa d'alfabetització continua sent baixa. Al Níger 19%, Txad 20%, Sudan 27%, Afganistan 38%, Haití 60% o Índia 71%. En aquests territoris el 75% de les persones analfabetes són dones.

A Catalunya la formació d'adults és un dret legislat l'any 1991 en la Llei 3/1991, 18 març, de Formació d'Adults. La Llei d'Educació de Catalunya inclou la formació d'adults en el Servei Educatiu de Catalunya.

Les aules i centres de formació d'adults l'any 2004 varen passar de la dependència del Departament de Benestar a Educació. Catalunya actualment disposa de 205 centres amb 1.831 docents. El curs 2018-2019 a Catalunya, 61.859 alumnes gaudiren de la xarxa de formació d'adults. L'any 2010, 71.943 i a l'any 2001, 136.082 persones. La proporció de dones i homes és de 57% dones i 43% homes. El 23% dels alumnes són joves entre 16-25 anys i en aquesta franja d'edat predominen els nois, els joves.

La formació d'adults en aquesta edat és clarament compensatòria, recuperant a joves provinents de l'abandonament escolar prematur i a joves nouvinguts de les migracions globals, no acompanyats o amb família.

L'abandonament escolar prematur a Catalunya és del 21,5% en els nois joves i 12,5% de les noies joves. La taxa global del 2018 del 17% comparant amb l'11% de la zona euro. L'any 2010 l'abandonament escolar era del 28.9%, 34.8% entre els nois joves i 22.8% entre les noies joves, coincidint amb l'etapa final d'un cicle d'alta ocupació i immigració econòmica de joves.

Quin paper juga la xarxa de Formació d'Adults pels joves de 16-25 anys a Catalunya recents arribats a Catalunya?

Igual que per la resta de joves sense superar ESO és una nova oportunitat més personalitzada per accedir a les competències i titulació de la formació instrumental i bàsica obligatòria. Per a ells l'adquisició de competències de català i castellà són imprescindibles. Però més enllà de les competències instrumentals lingüístiques i bàsiques els centres i cercles de formació d'adults són un element de socialització, d'autoestima i d'adquisició d'elements d'aprenentatges informals i d'entorn importants.

Catalunya ha rebut uns 15.000 menors que migren sols, dades acumulades dels darrers deu anys. La majoria tenen entre 15 i 19 anys. El 80% són nascuts al Marroc encara que s'ha anat incrementant els vinguts de l'Àfrica subsahariana. Predomini de nois.

Els seus objectius són treballar, formar-se i tenir papers. Tenen consciència de ser adults. La formació, a part de sostre i cobertura de necessitats vitals, ha d'esdevenir la prioritat.

L'educació formal, informal i accidental esdevé la millor prevenció de l'exclusió social i de les conductes de risc (addiccions, pràctiques sexuals no segures, sexe remunerat, delinqüència).

La mentoria educativa pot acompanyar a joves que migren sols. La mentoria educativa (implícita la social) pot acompanyar a aquests joves en la seva formació bàsica a les Escoles d'Adults. Pot ser la transició a la formació postobligatòria: batxillerat, formació professional, formació dual o com acompanyament formatiu a joves amb contractes laborals.

L'experiència acumulada del grup XEC3 de la Universitat Autònoma de Barcelona (amb ajuntaments i altres universitats com la UVIC-UCC) liderat per la Dra. Comella de mentoria educativa de persones amb experiència, sèniors, acompanyant en el procés d'aprenentatge a alumnes universitaris o d'Instituts podria ser reproduïble a joves de les Escoles Adults. Afegeix intercanvis generacionals i interculturals molt interessants en el procés d'aprenentatge mutu.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha iniciat enguany un projecte d'impuls de mentoria per a joves que migren sols. La formació d'adults construeix ponts, vincles personals i culturals.

L'Associació Catalana per a l'Educació, la Formació i la Recerca (ACEFIR presidida per la Rosa Mª Falgàs), part de l'Associació Europea per a l'Educació d'Adults i l'European Basic Skills Network (EBSN), estant orientats a possibilitar que les persones puguin aprendre allò que desitgin com a motor de motivació inicial.

En el moment actual el reforç de la Xarxa de Formació d'Adults com acompanyament a la inclusió a través de l'educació, des de la proximitat amb el món local, pot ser una de les claus per persones joves, famílies i especialment dones vulnerables. La descentralització local de la Formació d'Adults i la sinergia amb els referents socials, professionals i institucions, és un instrument per la igualtat d'oportunitats i la cohesió. Les ciutats educadores com a model.