Els caps de setmana a les portes d’unes municipals com les de maig són una cita ministerial. Entre els ministres catalans, que ja són tres, i els seus companys de gabinet que van actualitzant l’agenda de compromisos, hi ha un interès renascut per Catalunya. Sant Jordi és molt llaminer, i la Fira d’Abril (després de la Setmana Santa de la Mare de Déu del Rocio convertida en joguina d’humor televisiu i greuge territorial) encara més. Foto sota les bombetes. Foto a Montserrat. Foto davant d’un mapa de carreteres. A Sanxenxo la foto repetida és la del rei en barca. El temps recula. La política catalana ha recuperat aquestes últimes setmanes, mentre els candidats de les municipals van cantant salms d’entronització, dos eixos que ens remeten a temps passats.

Si ho han de tornar a fer, els independentistes recuperen arguments i eines de consciència de fa una dècada. La manera de com fer la pregunta incòmoda a la ciutadania, i la reformulació de l’Espanya-ens-roba. El Govern, d'una banda, i els que en formaven part de l’altra. ERC, el president Aragonès formula cinc preguntes com a deures a resoldre pels experts constitucionalistes, homes i dones de dret o de la ciència política. El paper, les idees imaginatives, el dret comparat passat per l’anàlisi per saber què pot acabar sent una via eficaç si s’acaba fent un 2017 legal, que vol dir en aquest cas pactat amb l’Estat. Des de Junts, fan números de com serien les xifres de la Generalitat si no hi hagués dèficit fiscal. Vaja si l’Estat invertís aquí tot allò que en surt de la recaptació d’impostos. Volen que el Govern se’ls faci seus i que coneguem les balances fiscals, que Madrid tanca amb pany i forrellat.

Cadascú amb la seva bandera. I amb el desig recíproc que hi hagi suports mutus. Es pot dir que són pantalles passades, o camins resseguits. També es pot dir que ens hem tret uns quants anys del damunt, que ens hem rejovenit, encara que el temps no passa debades. El que no ens diu ni Pegasus, ni els actors polítics, és si treballen en alguna posada en comú. Si tenen algun full. Vaja, l’únic full que ensenyen és el de les paperetes electorals.

Veurem fins on arriba la claredat i les balances, avui no sembla que hagin de tenir massa recorregut. Potser les municipals tampoc acabaran d’aclarir el camí. Potser caldrà esperar a les espanyoles per saber si la política catalana recupera alè per aclarir cap on vol anar. O potser, ves a saber si la corrua de ministres, enlluernarà ciutadania, i convençuts del seu discurs acabarà comportant un gir i un canvi de protagonistes que obligui els independentistes a dur les seves banderes a la tintoreria uns quants anys.