Nacions Unides van néixer després de la Segona Guerra Mundial amb la finalitat de preservar la pau al món i vetllar pel respecte als drets humans. Van ser 50 estats els que van iniciar la proposta i actualment 193 estats del món en formen part. S’han fet propostes importants i s’han impulsat informes i mediacions que han estat fonamentals per als processos de pau, però els anys han convertit l’organització en una administració poc àgil, plena de contradiccions i amb els estats forts, els membres permanents del Consell de Seguretat, més preocupats d’interessos econòmics que de mantenir la pau al món.
En conflictes oberts les Nacions Unides han encarregat a persones expertes independents -les anomenades relatories especials- activitats, informes, monitoratge... per tal de conèixer a fons les causes dels conflictes i poder portar a terme requisits als estats o accions d’ajut si fos el cas.
La relatora especial per a Palestina, Francesca Albanese, es troba al centre del debat per la seva acció. Una acció, recordem, encarregada per l’Organització de Nacions Unides, en un càrrec sense compensació econòmica, però que té el suport de l’alt comissariat de l’organització. Albanese va ser nomenada l’any 2022 i es va renovar el seu nomenament el 2025. Els seus informes i posicionament, que acusen l’estat d’Israel primer d’ocupació colonial i apartheid i, posteriorment, de genocidi del poble palestí l’han posat al centre de les crítiques del sionisme.
En les darreres hores ha tornat al centre de la polèmica; França i Alemanya han demanat la seva dimissió per unes declaracions crítiques amb Israel en el marc d’una conferència organitzada per Al Jazira. Unes declaracions que parlaven de les complicitats internacionals en el conflicte i que s’han interpretat com a antisemites en parlar d’un “enemic comú”. L’ONU ha sortit en defensa de la relatora, que pateix els darrers anys un assetjament important per part de persones, organitzacions i estats que donen suport a l’actual govern d’Israel. Els Estats Units, molt especialment, tenen una croada contra la seva tasca. L’han acusat d’antisemitisme i suport al terrorisme i l’han sancionat per la seva col·laboració amb el Tribunal Penal Internacional, entrant a la llista negra i, per tant, sense possibilitat de treballar amb empreses i organitzacions dels EUA.
Francesca Albanese és centre de les ires del president MAGA i els seus aliats, pateix el setge polític i personal per no voler corregir els seus informes, accions i observacions sota aquesta pressió. Trump diu impulsar pretesos processos de pau i funda lobbies internacionals -com la Junta de pau de Davos en la qual molts dels seus membres no respecten els drets humans-, mentre lluita contra una de les persones que representa, tant personalment com institucionalment, el mandat d’examinar i informar sobre l’acompliment dels drets humans al territori de Palestina, i ella ho fa amb independència dels estats com preveu l’ONU entre les seves atribucions.
Alguns acusen i Francesca es defensa: “l'enemic comú de la humanitat és EL SISTEMA que ha permès el genocidi a Palestina, incloent-hi el capital financer que el finança, els algoritmes que l'enfosqueixen i les armes que el permeten.” Aquest és el món que vivim i les conseqüències de la crítica.