França ha sabut combatre i derrotar el Front Nacional, però tot aquest aprenentatge ja no li servirà de gaire. Marine Le Pen ja va dir abans que comencés la campanya que aquestes no eren les seves eleccions, i diumenge al vespre li va faltar temps per anunciar la dissolució del Front Nacional amb la vista posada a les eleccions presidencials del 2022 i en unes eleccions legislatives d’aquí a un mes i escaig que molt probablement li donaran un grup parlamentari (és a dir, un bon pressupost i una bona quota mediàtica).

Si el Front Nacional ha arribat més lluny que mai no és perquè el Front Republicà s’hagi trencat, sinó perquè no ha existit mai. Le Pen és un producte de tot allò que encarna Macron i que mai no hauria passat de la marginalitat si no fos per la incompareixença i la passivitat de les esquerres, que fa temps que van deixar d’interpel·lar els seus potencials electors.

Potser erròniament, Jean Luc Mélenchon creu que ha trencat amb aquesta inèrcia i que ha començat a recuperar l’espai cedit al Front Nacional. A la segona volta, el candidat de la França Insubmisa va fer una aposta arriscada a més de cínica, perquè barrar el pas a la ultradreta és alguna cosa més que literatura: és impedir polítiques d’exclusió que tenen un impacte molt directe sobre les vides de molta gent. Però sembla que no li ha sortit del tot malament –Le Pen no serà presidenta i ell no s’ha embrutat les mans davant del seu electorat més actiu- i arribarà fresc a unes eleccions a l’Assemblea Nacional que el poden convertir en una peça clau. No hem de perdre de vista que, avui, el president electe hi té zero diputats.

Marine Le Pen ha doblat els resultats que el seu pare va aconseguir en una segona volta fa només 15 anys i s’ha trobat amb el regal de liderar una oposició momentània que almenys durarà fins al juny. Si Mélenchon sap gestionar la seva pròpia aposta -de moment exitosa- i la sensació general d’alleujament per la desfeta -momentània- del Front Nacional, és possible que s’acabi fent seva l’oposició.  Almenys fins que un nou moviment ultradretà acabi d’enterrar el Front Nacional tal com l’hem conegut fins ara, amb Marine Le Pen o sense. Si jo fos la Comissió Europea no estaria tan contenta.