Cito l'episodi històric de Fuenteovejuna perquè, estic segura que el president del govern espanyol el té ben present en la seva memòria com un dels moments àlgids de la història d'Espanya. Tot un poble contra la injustícia d'uns pocs, tot un poble afrontant junts   la responsabilitat col·lectiva.

Seguint els esdeveniments que es van succeint després de la magnífica celebració del nou 9-N veiem clarament com els fets històrics poden ser considerats "gestes" o "traïcions", segons qui els observa. Donant mostres d'un desconcert i un desconeixement de la realitat galàctics, primer ens diuen, des    de la resta de l'estat, que el nou 9N era una "costellada", que havien votat nens, que hi havia joves que havien votat tres vegades... En fi, que els catalans independentistes érem una colla de tramposos i que tot plegat no tenia cap importància. Però, ai! La "costellada" va ser portada dels principals diaris del món i l'orgull hispànic va quedat "tocat". I és clar, cal tenir present que el govern espanyol fa temps que viu d'ensurt en ensurt. Sobres en negre, viatges a les Canàries del senyor Morago, el mateix que exigeix als catalans que callin i continuïn pagant, indemnitzacions milionàries al senyor Florentino Pérez, enquestes que els auguren temps molt difícils, pressions de l'ala més dura del partit que enyora profundament temps passats d'"hidalguia i honor"... I mentre tot això passa, els catalans de «costellada». Tot plegat potser justifica la cara desencaixada de l'ínclita vicepresidenta del govern espanyol, senyora Soraya de Santamaria. Per a ella, que ve d'una tradició familiar en què la disciplina era dogma, va ser realment un tràngol haver de sortir a donar explicacions del nou 9N a Catalunya.

I com que la política de l'acord no té cabuda en la mentalitat d'un govern amb majoria absoluta i que té com a consigna el "ordeno y mando", cap als tribunals. Ja hi estan acostumats els uns i els altres, vull dir el PP i el PSOE. Ja ho van començar a fer junts amb l'Estatut. Ja han judicialitzat l'escola catalana  i ara pretenen judicialitzar la democràcia a Catalunya. No ho ha tingut fàcil el govern de l'estat per fer prosperar la querella, però finalment se n'ha sortit i el senyor Torres Dulce i els seus l`han presentat contra el president Mas, la vicepresidenta senyora Ortega i la consellera Irene Rigau.

Més llenya al foc. Més pinya de milers i milers de catalans a l'entorn del president Mas i del govern de Catalunya. Més independentistes. Senyor Rajoy, no es poden posar tanques al vent. A Catalunya bufen vents de llibertat. Era tan fàcil adonar-se'n el passat dia 9 de novembre!. Famílies senceres, amb avis en cadires de rodes i nadons votant junts amb llàgrimes als ulls , que encomanaven als qui teníem responsabilitats en l'organització, somriures, conviccions profundes, records entranyables per a aquells que no hi eren però que havien ajudat tant a guanyar el futur... A vegades els pobles tenen sort. Catalunya, si no ho espatllen uns quants, viu un d'aquests moments. Per primera vegada després de la transició tenim un president que lidera el procés cap a la independència, que actua amb intel·ligència, que ens representa  amb dignitat, amb excel·lència en les formes i convicció en la defensa dels objectius i una societat civil unida malgrat les diferències ideològiques per aconseguir la independència. Aquesta realitat no es liquida amb sentències. No se'n sortiran. Gairebé dos milions i mig de ciutadans vam votar. Ho vam fer molt convençuts del què estàvem fent. Feliços d'haver-ho pogut fer i reconeixent tot el mèrit d'aquells que ho havien fet possible. Ja poden anar ampliant les querelles. Se'ls gira feina...